<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219</id><updated>2012-03-02T17:44:36.725+01:00</updated><category term='Joseph Knobel Freud'/><category term='PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA'/><category term='El libro negro de la psicopatología'/><category term='STOP DSM'/><category term='Espai Freud'/><category term='SUBJETIVIDAD'/><category term='MANIFESTO DE SÃO JOÃO DEL REI-BRASIL'/><category term='Silvia Fendrik'/><category term='forumADD'/><category term='Llibreria Xoroi'/><category term='Ángel Martínez'/><category term='padecimiento psíquico'/><category term='campaña Stop DSM'/><category term='Manifiestos Stop DSM'/><title type='text'>STOP DSM (como criterio único de diagnosis clínica)</title><subtitle type='html'>&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.&lt;br&gt;&lt;/a&gt;

&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html"&gt;POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM. &lt;/a&gt;  &lt;br&gt;
&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/em-prol-de-uma-psicopatologia-clinica.html"&gt; EM PROL DE UMA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA &lt;/a&gt; &lt;br&gt;</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>10</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-4468670498064872037</id><published>2012-02-14T17:48:00.000+01:00</published><updated>2012-02-14T17:48:25.103+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manifiestos Stop DSM'/><title type='text'>Los manifiestos Stop DSM: Barcelona, Buenos Aires, São João del Rei (Brasil).</title><content type='html'>&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA. &lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html"&gt;POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM. &lt;/a&gt;  &lt;br /&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/em-prol-de-uma-psicopatologia-clinica.html"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;A FAVOR&amp;nbsp; DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-4468670498064872037?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/4468670498064872037/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2012/02/los-manifiestos-stop-dsm-barcelona.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/4468670498064872037'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/4468670498064872037'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2012/02/los-manifiestos-stop-dsm-barcelona.html' title='Los manifiestos Stop DSM: Barcelona, Buenos Aires, São João del Rei (Brasil).'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-6508676579393834161</id><published>2012-02-13T10:56:00.001+01:00</published><updated>2012-02-21T14:19:48.871+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joseph Knobel Freud'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='campaña Stop DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Silvia Fendrik'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llibreria Xoroi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ángel Martínez'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El libro negro de la psicopatología'/><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size: x-large;"&gt;lunes 20 de Febrero, a las 20:00 horas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-NRno1J-5dao/T0OZyHE_AhI/AAAAAAAAAFc/1m4NdM0G2mU/s1600/libronegro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-NRno1J-5dao/T0OZyHE_AhI/AAAAAAAAAFc/1m4NdM0G2mU/s320/libronegro.jpg" width="201" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size: x-large;"&gt;EL LIBRO NEGRO DE LA&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size: x-large;"&gt;PSICOPATOLOGÍA CONTEMPORÁNEA&lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;de Silvia Fendrik y Alfredo Jerusalinsky (coordinadores).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Presentación del libro con la presencia de  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Silvia Fendrik, psicoanalista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;y la participación de &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Joseph Knobel Freud, psicoanalista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ángel Martínez, antropólogo.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Presenta y modera: &lt;b&gt;Salvador Foraster&lt;/b&gt;, Llibreria Xoroi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Lugar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;Rocafort, 129. Barcelona&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Entrada libre&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Organiza:&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Llibreria Xoroi&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;ACTIVITAT INSCRITA A LA CAMPANYA STOP DSM (COM A CRITERI ÚNIC DE DIAGNOSI CLÍNICA). PER UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA.&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-6508676579393834161?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/6508676579393834161/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2012/02/lunes-20-de-febrero-las-2000-horas.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/6508676579393834161'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/6508676579393834161'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2012/02/lunes-20-de-febrero-las-2000-horas.html' title=''/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-NRno1J-5dao/T0OZyHE_AhI/AAAAAAAAAFc/1m4NdM0G2mU/s72-c/libronegro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-8248923421316064607</id><published>2011-08-02T11:52:00.001+02:00</published><updated>2012-02-14T17:46:33.866+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manifiestos Stop DSM'/><title type='text'>Los manifiestos Stop DSM: Barcelona, Buenos Aires, São João del Rei (Brasil).</title><content type='html'>&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA. &lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html"&gt;POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM. &lt;/a&gt;  &lt;br /&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/em-prol-de-uma-psicopatologia-clinica.html"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;A FAVOR&amp;nbsp; DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: blue;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-8248923421316064607?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/8248923421316064607/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/los-manifiestos-stop-dsm-barcelona.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/8248923421316064607'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/8248923421316064607'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/los-manifiestos-stop-dsm-barcelona.html' title='Los manifiestos Stop DSM: Barcelona, Buenos Aires, São João del Rei (Brasil).'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-2852379495521331413</id><published>2011-08-02T11:34:00.001+02:00</published><updated>2012-02-14T17:41:29.736+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MANIFESTO DE SÃO JOÃO DEL REI-BRASIL'/><title type='text'>A FAVOR  DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA</title><content type='html'>&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;o:OfficeDocumentSettings&gt;   &lt;o:AllowPNG/&gt;  &lt;/o:OfficeDocumentSettings&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:WordDocument&gt;   &lt;w:View&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:Zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:TrackMoves/&gt;   &lt;w:TrackFormatting/&gt;   &lt;w:HyphenationZone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:PunctuationKerning/&gt;   &lt;w:ValidateAgainstSchemas/&gt;   &lt;w:SaveIfXMLInvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:IgnoreMixedContent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:DoNotPromoteQF/&gt;   &lt;w:LidThemeOther&gt;ES&lt;/w:LidThemeOther&gt;   &lt;w:LidThemeAsian&gt;X-NONE&lt;/w:LidThemeAsian&gt;   &lt;w:LidThemeComplexScript&gt;X-NONE&lt;/w:LidThemeComplexScript&gt;   &lt;w:Compatibility&gt;    &lt;w:BreakWrappedTables/&gt;    &lt;w:SnapToGridInCell/&gt;    &lt;w:WrapTextWithPunct/&gt;    &lt;w:UseAsianBreakRules/&gt;    &lt;w:DontGrowAutofit/&gt;    &lt;w:SplitPgBreakAndParaMark/&gt;    &lt;w:EnableOpenTypeKerning/&gt;    &lt;w:DontFlipMirrorIndents/&gt;    &lt;w:OverrideTableStyleHps/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;m:mathPr&gt;    &lt;m:mathFont m:val="Cambria Math"/&gt;    &lt;m:brkBin m:val="before"/&gt;    &lt;m:brkBinSub m:val="&amp;#45;-"/&gt;    &lt;m:smallFrac m:val="off"/&gt;    &lt;m:dispDef/&gt;    &lt;m:lMargin m:val="0"/&gt;    &lt;m:rMargin m:val="0"/&gt;    &lt;m:defJc m:val="centerGroup"/&gt;    &lt;m:wrapIndent m:val="1440"/&gt;    &lt;m:intLim m:val="subSup"/&gt;    &lt;m:naryLim m:val="undOvr"/&gt;   &lt;/m:mathPr&gt;&lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"  DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"  LatentStyleCount="267"&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"   UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/&gt;   &lt;w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt; /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";}&lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: 13.5pt; margin: 1.4pt 0cm 0.0001pt; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;A FAVOR&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: center;"&gt;&lt;span lang="PT-BR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: PT-BR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;MANIFIESTO DE SÃO JOÃO DEL REI-BRASIL&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;Nosotros, miembros del Núcleo de Pesquisa y Extensión en Psicoanálisis de la Universidad Federal de São João del Rey, del&amp;nbsp;Laboratorio Inter-unidades de Teoría Social, Filosofía y Psicoanálisis de la USP, del PSILACS Grupo de Pesquisa “Psicoanálisis y Lazo Social en lo Contemporáneo” del CNPq y del Laboratorio de Psicopatología y Psicoanálisis de la Universidad Federal de Minas Gerais, aprovechamos la ocasión de la próxima publicación del DSM-V para lanzar nuestro manifiesto en pro de una psicopatología en la que sea contemplado el sujeto. Considerar el sujeto significa: retomar la dimensión clínica de los diagnósticos más allá de un uso exacerbado de la estadística y la restitución del síntoma a una función subjetiva. Acompañamos los manifiestos de Barcelona, Buenos Aires&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;y&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;Paris. Nuestro manifiesto se divide en cuatro partes: científica; formación profesional y enseñanza; clínica y política.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;1 - Ciencia&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;El DSM&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;fue responsable de intentar imponer a partir de su tercera versión, en 1980, un cambio en el modo de pensar la psicopatología. Tal acontecimiento, de fuerte impacto político, favoreció el retorno de la psiquiatría biológica al centro de la escena clínica del diagnóstico y tratamiento de los trastornos mentales. La búsqueda de lesiones en el cerebro o de disfunciones bioquímicas volvió, entonces, a ser foco de trabajos e investigaciones,&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;principalmente en la década del noventa con el edicto del presidente de los Estados Unidos, que la declaró como década del cerebro (Amaral, 2004, p.15). Como corolario, los demás abordajes psicopatológicos fueron reducidos al parámetro de anti-científicos o aún de superados y desactualizados.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Como consecuencia, el surgimiento del DSM-III (1980) y sus ediciones subsiguientes, (DSM-III-R 1987;&amp;nbsp;&amp;nbsp;DSM-IV, 1994 e DSM-IV-TR, 2000), fue saludado por sus promotores como una revolución científica. El psiquiatra Gerard Klerman llega a decir en 1984 que debatir su validez seria un anacronismo, pues este manual habría vencido la batalla científica en relación a los otros sistemas y teorías diagnósticas y psiquiátricas. Esa victoria haría tabla rasa en la historia de la psicopatología por lograr, según sus promotores, superar la falta de acuerdo entre diversos teóricos del campo del sufrimiento psíquico. La falta de acuerdo impediría la comunicación entre los diversos clínicos y perjudicaría el proceso de diagnóstico y el tratamiento a ser ofrecido. Dos principios básicos amparan este manual: transformar la psicopatología en un “descriptivismo” de señales y síntomas; y evitar pronunciarse sobre la etiología de los trastornos mentales. Podemos reducir esos principios a una única proposición: el a-teoricismo. Es un método explícito de investigación e indicado: la estadística.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Mas, en primer lugar, ¿cómo puede una revolución científica ser a-teórica? Una revolución científica depende del papel de una teoría; ésta, en oposición a lo que creen los promotores de los DSM’s, no es una mera abstracción, sino un esfuerzo de inteligibilidad, como diría Alexandre Koyré (1991). Si tomamos la línea de argumentación de Thomas Kuhn (2001), una revolución científica implica un cambio de paradigmas en los cuales diversos actores podrían reconocerse en ellos. No obstante, no es lo que tenemos con los DSM’s: ellos no son una unanimidad epistémica, a pesar de su pretensión de hegemonía. Muy al contrario. Y el uso que hacen de la estadística - evaluación de la frecuencia de un síntoma por un período de tiempo - acompaña&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;su propalado “descriptivismo”. Pero, como dice Gaston Bachelard (1996), el uso de la matemática no es descriptivo, no se reduce a describir como es un fenómeno, sino que lo explica. Los promotores de los DSM’s confunden cuantificación con inteligibilidad científica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Si situamos la posición de los DSM’s en una perspectiva histórica más amplia, vemos que es&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;un capítulo más del debate entre los defensores de una etiología biológica (los somaticistas) y los defensores de una etiología psíquica (los “psiquistas”). En esta perspectiva, su a-teorismo cae por tierra, ya que&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;no trata de la etiología por cuestión de estrategia: si&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;no consigue demostrar la validez de una etiología biológica, lo que mejor se puede hacer es dejar la cuestión de lado hasta que se consiga una prueba en&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;esa dirección. Así, tenemos una recusa del debate, por impedir que los defensores de la etiología psíquica se manifiesten. La única realmente válida seria la etiología biológica, aún cuando no esté demostrada. Esa estrategia acompaña el principio del descritivismo. La consecuencia es un manual que se restringe a catalogar los fenómenos sin la preocupación de saber cómo surgen, por qué surgen, cómo se articulan entre sí, y principalmente: qué función pueden desempeñar esos fenómenos para determinado sujeto. Como tampoco se preocupa por lo que determina la aparición del síntoma y su función para el sujeto, deja de lado la clínica. Esa perspectiva descriptiva cerrada a debates con otras maneras de pensar la psicopatología&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;e&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;ignorante de su historia, tiene impactos notables en la enseñanza de&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;la psicopatología y en la consecuente formación y actuación de profesionales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;2 - Formación de Profesionales y Enseñanza de la Psicopatología&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Los DSM’s no pretenden ser hegemónicos solamente en el campo de la clínica. Desde su cuarta edición (2002, p. 21) pretenden ser un instrumento didáctico para la enseñanza de la psicopatología. Su intromisión en las universidades hace que el&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;cuadro de la formación profesional sea cada vez más dramático: en vez de una enseñanza real de psicopatología, de su historia y de sus &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;impasses&lt;/i&gt;; en vez de una enseñanza que valorice el debate amplio en relación a los modos de proceder al diagnóstico, que posibilitaría la formación de un profesional con espíritu crítico, tenemos: la enseñanza lista en vez de una semiología clínica; en vez de una nosografía, una taxonomía al estilo de la biología del siglo XVIII; y la nosología, por definición, es dejada de lado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Si los DSM’s tienen la pretensión de ser a-teóricos, la preocupación actual con la enseñanza de psicopatología se convierte en trans-teórica, que es común tanto a psicólogos/psiquiatras fenomenólogos (Moreira, 2002; Serpa, 2007) cuanto a psicoanalistas de diversas filiaciones (Pacelli, 2002; Figueiredo e Tenório, 2002; Iribarry, 2003; Álvarez, 2004).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;El a-teoricismo de los promotores de los DSM’s también es cuestionable en lo que concierne a la enseñanza. Si nos remitimos a los factores culturales e histórico-sociales, es necesario recordar las palabras de Roger Olivier Martin (1989) en ocasión de la revisión del DSM-III: es un manual diagnóstico americano. Tanto que en América Latina tenemos La Guía Latinoamericana de Diagnóstico Psiquiátrico (2003), realizado por la Asociación Psiquiátrica de América Latina. Esta Guía acepta los presupuestos clasificatorios del&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;CID-10 y del DSM-IV. Aunque, por otro lado, es categórico al afirmar que “sin embargo, estos sistemas, a pesar de los enormes esfuerzos de sus creadores, parecieran no ser suficientes para reflejar las maneras idiosincrásicas de experimentar una enfermedad y las necesidades clínicas particulares de la población latino-americana. Debemos reconocer que, aún cuando&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;la investigación empírica en esta región este emergiendo recientemente, la experiencia diaria de sus clínicos no puede ser ignorada” (2003, p.8). Aún en ese aspecto, Juan Carlos Stagnaro (2007) recuerda que&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;China tiene su propio sistema diagnóstico y comenta, con tono irónico, que el DSM-IV, con su pretensión de ser mundial y hegemónico deja de lado un billón y medio de personas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;En términos históricos, dicho a-teoricismo se transforma, en la enseñanza de psicopatología, en ignorancia. Muchos de los términos utilizados para definir los síntomas que serán reunidos para formar los síndromes y definir los trastornos, son provenientes de tradiciones teóricas muchas veces antagónicas, como apunta Serpa en un texto amparado en la fenomenología (2007). De este modo, como dice el psicoanalista Stagnaro (2007, p.57), este a-teoricismo es, en verdad un multi-teoricismo. Decir esto es importante para cuestionar la coherencia interna de los DSM’s, además de demostrar la falta que hace, en la enseñanza de psicopatología,&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;su historia,&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;sus diversas corrientes y sus calurosos debates. Y confundir conceptos de diversas perspectivas teóricas es, desde un punto de vista pedagógico, difundir aún más la ignorancia, transvestida de ciencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Si, desde el punto de vista cultural e histórico, tenemos en la&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;enseñanza pautada por los DSM’s la ignorancia de aspectos importantes, en lo que se refiere a la enseñanza propiamente clínica, vemos que se ignora su propia materia. Pues enseñar psicopatología tan solo en términos de presencia o ausencia de señales y síntomas y su frecuencia, es ignorar el método clínico, además de impedir que se realice una discusión seria sobre lo&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;normal y lo patológico. Es quedarse apenas en la franja de los fenómenos como si ellos no afectaran un sujeto. Como dice Serpa: “Queremos enseñar una psicopatología que no descarte la subjetividad, y que, en su lugar,&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;haga de ella su interés primero”. Y hacer de la subjetividad su interés primero nos lleva, necesariamente, a una enseñanza que no ignora la clínica, no ignora los aspectos histórico-sociales y no ignora la historia de la psicopatología. Y, así, podremos formar profesionales con espíritu crítico, que no tengan como herramienta de trabajo solamente la medicación del sujeto y la remisión de los síntomas, y que pueda, de ese modo, tener subsidios para la discusión&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;de las diversas políticas de salud mental. Pero, para eso, el profesional debe tener una formación propiamente clínica que valorice la observación y la escucha minuciosa del paciente y la construcción del diagnóstico diferencial en psicopatología.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;3 - Clínica y Estadística&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Los DSM’s, en su esfuerzo por ser ciencia, dejan de lado una metodología importante en el trabajo del campo do sufrimiento psíquico: el método clínico. Como dice George Lantéri-Laura “no hay nada en la psicopatología que no haya estado antes en la clínica” (1989, p. 18). De este modo, podemos cuestionar el uso de la estadística en un procedimiento diagnóstico. El problema no es con la estadística en sí, ni con la epidemiología. Pero, ¿cómo hacer una buena pesquisa epidemiológica, si el paso anterior -el trabajo diagnóstico que va a tener como referencia lo que está siendo evaluado en términos de población- no está bien delimitado? La estadística -método por excelencia de la epidemiología- trata de poblaciones; un diagnóstico psicopatológico se refiere siempre a un sujeto y a su singularidad sintomática. Entre los dos, un hiato en relación a los asuntos a abarcar y a los métodos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Michel Foucault (2003) nos muestra como la clínica surge amparada en el método anatomo-clínico de Xavier Bichat. Este método busca pasar de la dimensión fenoménica de&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;señales y síntomas para lo que Adriano Aguiar Amaral (2004) llama “marcador biológico”. Es propiamente en ese contexto que siempre existe una tensión entre el caso singular y lo general de la teoría. No obstante, es justamente ese marcador biológico lo que no encontramos en la clínica del sufrimiento psíquico. Así, necesitamos encontrar otra referencia en ese lugar: un marcador subjetivo. Un síntoma es una queja de un sujeto. No hay clínica sin esa queja. Sin embargo, en el campo del sufrimiento psíquico, al no tener el marcador biológico, debemos pensar la relación síntoma-sujeto por otra vía: interrogando sobre la función que un síntoma puede desempeñar para este sujeto. El síntoma no es considerado como un déficit; al contrario: es una tentativa de solución, un lazo entre el sujeto y su mundo. Pero también, un sujeto que se queja es un ser hablante, indicando así la dimensión primordial de actuación en el campo del sufrimiento psíquico: el del habla y del lenguaje, como diría Jacques Lacan en 1953.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Sin embargo, cuando consideramos la definición de síntomas como déficits y del sujeto como un trastornado, un desadaptado, tenemos una práctica en que el habla del sujeto se reduce a respuestas a un cuestionario, convirtiéndolo en una cifra para entrar en una estadística o un índice para clasificar genéricamente aquella experiencia singular. En la clínica en la que el sujeto es considerado un ser hablante, se toma en cuenta la historia de su vida, sus modos singulares&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;para arreglárselas con el otro, aunque esa invención se dé a través del síntoma. De ese modo, el síntoma no es exactamente déficit, sino una función de reparación de una falla estructural de la relación del sujeto con el mundo, en la medida en que esa relación lleva&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;siempre un hiato entre la relación con la cosa y su representación en el lenguaje. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;De ahí que el uso de ese manual en la práctica clínica es un uso no epidemiológico. La consecuencia de un manual que no se ampara en el método clínico y la creación de verdaderas epidemias psíquicas. Tomemos como ejemplos los casos del llamado Trastorno de Déficit de Atención e Hiperatividad (TDAH) y los casos de autismo. Silvia Elena Tendlarz (2008) apunta para datos que demuestran el aumento de 500.000 casos de TDAH diagnosticados en 1987 para 4.400.000 casos diez años después en los Estados Unidos. En lo que se refiere al autismo, en los Estados Unidos tuvimos el aumento del 2.700% desde 1991. Los casos aumentaron de 1 a cada 150 niños para 1 a cada 91. Antes de 1991 la estadística era de 1 a cada 2.500 niños (Junior, 2010). Ese aumento epidémico está directamente ligado al uso de los DSM’s como herramienta única de diagnóstico, a su vertiente cuantificadora de síntomas. De ese proyecto hegemónico del DSM’s tenemos ese impacto sobre la formación de los profesionales. Además de tratarse, muchas veces, de errores diagnósticos -la mera presencia de síntomas no define una patología específica-. Tenemos que interrogarnos sobre a quién interesa tal aumento de trastornos. No solamente de casos, sino también del número de trastornos. Aumento que podemos llamar&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;impulso medicalizante.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;4 - Política y Economía&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;El impulso medicalizante de los DSM’s, a partir de su tercera edición, es un proyecto político que pretende someter no solamente los procesos diagnósticos a procedimientos que se dicen objetivos, sino también someter los tratamientos del sufrimiento psíquico a esos mismos procedimientos. O sea, someter el sujeto a una padronización.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Uno de los mecanismos de ese proceso es lo que podemos llamar patologización de la existencia. Ésta se da por medio de transformación de varios aspectos de la vida de un sujeto en trastornos. El resultado es el aumento exponencial de trastornos catalogados en los manuales estadísticos de diagnóstico. A través de las décadas, hubo un aumento de alrededor de 300% de trastornos psiquiátricos proveniente de las revisiones de los DSM’s (CCHRint, 2011). Con el DSM-V tenemos la propuesta de cambios que no se trata apenas de evaluar la presencia de señales y síntomas, sino de prever y, consecuentemente, prevenir el desarrollo de futuros trastornos. En Francia, en 2006, ya había el proyecto de evaluar niños de tres años en busca de señales de futuros delincuentes. En relación a eso, dice Gérard Wajcman: “(...) con la medicalización generalizada, ese proyecto instiga la criminalización generalizada de la sociedad. Todos culpables. Si cada inocente es culpado en potencial, cada profesional de la salud y de la educación se transforma en un agente potencial del poder, movilizado a este título, fuera de todo consentimiento, en nombre simplemente de la ciencia” (Wajcman, 2006, nuestra traducción).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Una cuestión, entonces, se impone: ¿un “diagnóstico”, pautado por la presencia de señales y síntomas y apoyada en el régimen de evidencias, que tipo de tratamiento va a&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;requerir?.&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;¿Qué noción de cura está implícita ahí sino la de la remisión de los síntomas? Cuestionar&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;esos fines de la terapéutica que acompaña los manuales es cuestionar también la ética y la política que están ahí en juego.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;La preconización de los tratamientos farmacológicos y los de las terapias cognitivo-comportamentales no es gratuita. Al hacer ese lazo entre el diagnóstico, no preocupado por las causas de los fenómenos, con una terapéutica del trastorno, se revela el discurso de fondo: el discurso capitalista.&amp;nbsp;Y vemos allí un eslabón en lo&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;que el cuestionamiento sobre el lazo social, sobre lo que Freud, hace más de ochenta años llamó&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;malestar en la civilización (1929), queda de lado en pro del discurso capitalista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Es decir, no es reciente ni desconocida la relación intrínseca entre los DSM’s y la industria farmacéutica. Hoy tenemos las compañías farmacéuticas como motor de la revisión de los DSM’s. De acuerdo con Lisa Cosgrovea, Sheldon Krimskyb, Manisha Vijayaraghavana, Lisa Schneidera (2006), en relación a la revisión del DSM-III, de los 170 revisores, 56% estaban asociados a uno o más laboratorios farmacéuticos. 100% de los revisores de los trastornos de humor y esquizofrenia, como así también los trastornos psicóticos. La venta de medicamentos para tales trastornos rindió más de 80 billones de dólares por el mundo. Se evidencia, entonces, no solo ese lazo entre el discurso capitalista y los DSM’s, sino también la cuestión ética –o la falta de ella–&amp;nbsp;&amp;nbsp;una&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;vez que tenemos laboratorios financiando los “profesionales” responsables por la revisión de los trastornos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Con el nuevo proyecto de un DSM predictivo, tenemos la expansión de lo que podemos llamar&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;patologización de la existencia. En que cualquier evento de la vida de un sujeto puede ser considerado un trastorno o un potencial desarreglo. Consecuentemente, debe ser tratado –vía medicación– para la no perturbación del orden público, previniendo el siempre inevitable mal-estar en la civilización a través del control contemporáneo de las poblaciones. Esa patologización de la existencia revela el nuevo imperativo de la psiquiatría estadística actual: todos trastornados. ¡Y si el tratamiento privilegiado se transforma en farmacológico, que gran negocio para la industria farmacéutica! Ejemplos en Brasil apuntan bien para ese fenómeno en las últimas revisiones del DSM. En relación al uso de medicamentos anti-depresivos (Brasil, 2008) contamos con los siguientes números: entre 2005 y 2009, tuvimos el aumento de 44,8% de ventas (de R$647,7 millones para R$ 976,9 millones). En relación al TDAH, tuvimos entre los años 2000 y 2004 el aumento de 1020% de ventas de cajas de metilfenidato. Entre 2004 y 2008 tuvimos otro aumento del orden de 930% (Bordin, 2009). Aumento de ventas indica, a su vez, aumento de casos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Otro factor que envuelve la patologización de la existencia es que los DSM’s dejan de tener un uso exclusivamente clínico. La consecuencia es que su campo de acción queda mal-delimitado. Al final, un campo, para ser considerado propiamente un campo de saber, tiene que delimitar sus contornos. La práctica, que deriva del DSM, no lo hace. Pretende ser utilizado tanto por psiquiatras como por abogados, enfermeros etc.... Además de ser utilizado por profesionales clínicos y no clínicos, y&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;pasa a ser utilizado en tribunales, escuelas, organizaciones, instituciones, etc...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;Y, si muchas veces su uso es reivindicado en nombre de una mejor gestión de la salud pública, debemos estar atentos a los riesgos que un&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;mal diagnóstico puede implicar no solamente para los sujetos, sino también para las finanzas públicas. Sobre esos riesgos, prestemos atención a las palabras de un psiquiatra importante en esa cuestión. Nadie menos que Allen Frances, presidente de la cuarta revisión del DSM, en entrevista a Gary Greenberg (2011): “Nosotros (psiquiatras responsables por el DSM-IV) cometemos errores que conducen a consecuencias terribles (...) a la extensión del trastorno bipolar para niños, propuesta en el DSM-IV, llevó a un aumento de aproximadamente 40% de los diagnósticos del trastorno, aunque esos&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;niños no hayan tenido un&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;episodio maníaco y eran demasiado jóvenes para demostrar el padrón de cambio de humor asociado al trastorno. Y la prescripción de anti-psicóticos para esos niños también aumentó, aunque&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;muchos de los efectos de estas drogas sobre el cerebro en desarrollo no son bien comprendidos, sino que pueden causar obesidad y diabetes”. Frances cree que este “modismo bipolar” no habría ocurrido si el comité de organización del DSM-IV no hubiese rechazado el movimiento para limitar el diagnóstico de trastorno bipolar solamente para adultos. En suma, ¿cómo podemos fiarnos de un sistema diagnóstico cuya ambición es vender más medicamentos, limitar otras estrategias de tratamiento y que comete errores que son dañinos para&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;sujetos y gobiernos? ¿Un sistema que no&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;critica sus propias aporías?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;De este modo defendemos una psicopatología que:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;tenga como referencia más importante el sujeto y sus modos singulares de&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;arreglárselas con el síntoma y con el mundo que lo circunda;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;una psicopatología que se sitúe enteramente en la clínica, pues este es su método por excelencia;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;una psicopatología que conozca su historia, sus corrientes, sus controversias e sus diferencias socio-históricas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;que, por consecuencia, posibilite una enseñanza y&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;una formación críticos de profesionales del sufrimiento psíquico;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;que no esté sometida a los lucros da industria farmacéutica, aunque tenga por política la “economía” subjetiva del síntoma;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;que no esté amparada en un ideal imaginario de ciencia sino en&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;una ciencia moderna, cuya matemática incluya un esfuerzo de demostración de imposibilidades lógicas, antes que a la afirmación de sistemas totales cerrados;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.0pt;"&gt;&lt;span lang="ES-AR" style="color: #444444; font-family: &amp;quot;Georgia&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-bidi-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: AR-SA;"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;que no promueva la patologización de la existencia, la ilusión&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;de la prevención y la padronización de los sujetos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 5.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;MANIFESTO DE SÃO JOÃO DEL REI-BRASIL&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;EM PROL DE UMA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Nós, do Núcleo de Pesquisa e Extensão em Psicanálise da Universidade Federal de São João del Rei, do &lt;span class="apple-style-span"&gt;Laboratório Interunidades de Teoria Social, Filosofia e Psicanálise da USP&lt;/span&gt;, do PSILACS Grupo de Pesquisa “Psicanálise e Laço Social no Contemporâneo” do CNPq e do Laboratório de Psicopatologia e Psicanálise da Universidade Federal de Minas Gerais aproveitamos a ocasião da publicação próxima do DSM-V para lançarmos nosso manifesto em prol de uma psicopatologia em que o sujeito seja contemplado. Considerar o sujeito significa: retomar a dimensão clínica dos diagnósticos para além de um uso exacerbado da estatística e a restituição do sintoma a uma função subjetiva. Acompanhamos os manifestos de Barcelona e Buenos Aires (aqui) e o Manifesto de Paris (aqui). Nosso manifesto se sustenta em quatro partes: científica; formação profissional e ensino; clínica e política.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;1 - Ciência&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; O DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorder ou, em português, Manual Diagnóstico e Estatístico de Transtornos Mentais) foi responsável por tentar impor a partir de sua terceira versão, em 1980, uma mudança no modo de pensar a psicopatologia. Tal acontecimento, com forte impacto político, favoreceu a volta da psiquiatria biológica ao centro da cena clínica de diagnóstico e tratamento de transtornos mentais. A busca de lesões no cérebro ou de disfunções bioquímicas voltou, então, a ser foco de trabalhos e pesquisas, principalmente na década de noventa com o édito do presidente dos Estados Unidos declarando-a como a década do cérebro (Amaral, 2004, p.15). Como corolário, as demais abordagens psicopatológicas lograram o patamar de anti-científicas ou mesmo de superadas e desatualizadas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Em conseqüência disso, o surgimento do DSM-III (1980) e de suas edições subseqüentes, (DSM-III-R 1987;&amp;nbsp; DSM-IV, 1994 e DSM-IV-TR, 2000), foi saudado por seus promotores como uma revolução científica. O psiquiatra Gerard Klerman chega a dizer em 1984 que debater a sua validade seria um anacronismo, pois este manual teria vencido a batalha científica em relação aos outros sistemas e teorias diagnósticas e psiquiátricas. Essa vitória faria uma tábula rasa na história da psicopatologia por conseguir, segundo seus promotores, ultrapassar a falta de acordo entre diversos teóricos do campo do sofrimento psíquico. A falta de acordo impediria a comunicação entre os diversos clínicos e prejudicaria o processo de diagnóstico e o tratamento a ser oferecido. Dois princípios básicos amparam este manual: transformar a psicopatologia em um descritivismo de sinais e sintomas; e evitar pronunciar-se sobre a etiologia dos transtornos mentais. Podemos reduzir estes princípios a uma única proposição: o a-teorismo. E um método explícito de pesquisa é indicado: a estatística.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Ora, em primeiro lugar, como pode uma revolução científica ser a-teórica? Pois uma revolução científica depende do papel de uma teoria; esta, ao contrário do que acreditam os promotores dos DSM’s, não é uma mera abstração, mas um esforço de inteligibilidade, como diria Alexandre Koyré (1991). Se tomarmos a linha de argumentação de Thomas Kuhn (2001), uma revolução científica implica em uma mudança de paradigmas nos quais diversos atores poderiam aí se reconhecer. No entanto, não é o que temos com os DSM’s: eles não são uma unanimidade epistêmica, apesar de sua pretensão de ser hegemônico, muito ao contrário. E o uso que fazem da estatística - avaliação da freqüência de um sintoma por um período de tempo - acompanha o seu propalado descritivismo. Mas, como diz Gaston Bachelard (1996), o uso da matemática não é descritivo, não se reduz a descrever como é um fenômeno, mas explicá-lo. Os promotores dos DSM’s confundem quantificação com inteligibilidade científica. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Se situarmos a posição dos DSM’s em uma perspectiva histórica mais ampla, vemos que é mais um capítulo do debate entre os defensores de uma etiologia biológica (os somaticistas) e os defensores de uma etiologia psíquica (os psiquistas). Nesta perspectiva, seu a-teorismo cai por terra, uma vez que não trata da etiologia por questão de estratégia: se não consegue demonstrar a validade de uma etiologia biológica, o melhor a fazer é deixar a questão de lado até que se consiga uma prova nessa direção. Assim, temos uma recusa ao debate por impedir que os defensores da etiologia psíquica se manifestem. A única que seria realmente válida seria a etiologia biológica, mesmo esta não sendo demonstrada. Essa estratégia acompanha o princípio do descritivismo. A consequência é um manual que se restringe a catalogar os fenômenos sem preocupação em saber como surgem, por que surgem, como se articulam entre si, e principalmente: que função esses fenômenos podem desempenhar para determinado sujeito. Como não tem preocupação com o que determina o aparecimento do sintoma e sua função para o sujeito, deixam de lado a clínica. Essa perspectiva descritiva fechada a debates com outras maneiras de pensar a psicopatologia e que ignora sua história tem impactos notáveis no ensino da psicopatologia e a conseqüente formação e atuação de profissionais.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;2 - Formação de Profissionais e Ensino da Psicopatologia&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Os DSM’s não têm a pretensão de serem hegemônicos somente no campo da clínica. Desde a sua quarta edição (2002, p. 21) pretendem ser um instrumento didático para o ensino da psicopatologia. Sua intromissão nas universidades torna o quadro da formação profissional cada vez mais dramático: em vez de um ensino real de psicopatologia, de sua história e de seus impasses; em vez de um ensino que valorize o debate amplo em torno dos modos de proceder o diagnóstico que possibilitaria a formação de um profissional com espírito crítico, temos o ensino da psicopatologia reduzido ao preenchimento de um check list em vez de uma semiologia clínica, uma taxonomia ao estilo da biologia do século XVIII em vez de uma nosografia; e a nosologia, por definição, é deixada de lado. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Se os DSM’s têm a pretensão de serem a-teóricos, a preocupação atual com o ensino de psicopatologia torna-se trans-teórica: o que é comum tanto a psicólogos/psiquiatras fenomenólogos (Moreira, 2002; Serpa, 2007) quanto a psicanalistas de diversas afiliações (Pacelli, 2002; Figueiredo e Tenório, 2002; Iribarry, 2003; Álvarez, 2004). &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; O a-teorismo dos promotores dos DSM’s também é questionável no que concerne ao ensino. Se nos remetermos aos fatores culturais e sócio-históricos, é preciso lembrar as palavras de Roger Olivier Martin (1989) quando da revisão do DSM-III: ele é um manual diagnóstico americano. Tanto que na América Latina temos o Guía Latinoamericana de Diagnóstico Psiquiátrico (2003), realizado pela Associação Psiquiátrica da América Latina. Este Guía aceita os pressupostos classificatórios da CID-10 e do DSM-IV. Mas, por outro lado, é categórico ao afirmar que “entretanto, estes sistemas, apesar dos enormes esforços de seus criadores, pareceram não serem suficientes para refletir as maneiras idiossincráticas de experimentar uma enfermidade e as necessidades clínicas particulares da população latino-americana. Devemos reconhecer que, mesmo que a investigação empírica nessa região esteja emergindo recentemente, a experiência diária de seus clínicos não pode ser ignorada” (2003, p.8). Ainda nesse aspecto, Juan Carlos Stagnaro (2007) lembra que a China tem seu próprio sistema diagnóstico e comenta, com um tom irônico, que o DSM-IV, em sua pretensão de ser mundial e hegemônico deixa de lado um bilhão e meio de pessoas. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Em termos históricos, o dito a-teorismo torna-se, no ensino de psicopatologia, ignorância. Muitos dos termos utilizados para definir os sintomas que serão coligidos para formarem as síndromes e definirem os transtornos, são provenientes de tradições teóricas muitas vezes antagônicas, como aponta Serpa em um texto amparado na fenomenologia (2007). Deste modo, como diz o psicanalista Stagnaro (2007, p.57), este a-teorismo é na verdade um multi-teoricismo. Dizer isso é importante para questionar a coerência interna dos DSM’s, além de demonstrar a falta que faz, no ensino de psicopatologia, a sua história, as suas diversas correntes e os seus calorosos debates. E confundir conceitos de diversas perspectivas teóricas é, de um ponto de vista pedagógico, difundir ainda mais a ignorância, travestida de ciência. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Se, do ponto de vista cultural e histórico, temos no ensino pautado pelos DSM’s a ignorância de aspectos importantes, no que diz respeito ao ensino propriamente clínico, vemos que se ignora a sua própria matéria. Pois ensinar psicopatologia tão somente em termos de presença ou ausência de sinais e sintomas e sua freqüência é ignorar o método clínico, além de impedir que se faça uma discussão séria sobre o que é o normal e o patológico. É ficar somente na franja dos fenômenos como se eles não afetassem um sujeito. Como diz Serpa: “Queremos ensinar uma psicopatologia que não descarte a subjetividade, mas, em vez disso, faça desta seu interesse primeiro”. E fazer da subjetividade seu interesse primeiro nos leva, necessariamente, a um ensino que não ignora a clínica, não ignora os aspectos sócio-históricos e não ignora a história da psicopatologia. E, assim, poderemos formar profissionais com espírito crítico, que não tenham como ferramenta de trabalho somente a medicação do sujeito e a remissão dos sintomas e que possa, desse modo, discutir com subsídios as diversas políticas de saúde mental. Mas, para isso, o profissional tem que ter uma formação propriamente clínica que valorize a observação e a escuta minuciosa do paciente e a construção do diagnóstico diferencial em psicopatologia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;3 - Clínica e Estatística&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Os DSM’s, em seu esforço de ser ciência, deixam de lado uma metodologia importante no trabalho do campo do sofrimento psíquico: o método clínico. Como diz George Lantéri-Laura “não há nada na psicopatologia que não tenha estado antes na clínica” (1989, p. 18). Deste modo, podemos questionar o uso da estatística em um procedimento diagnóstico. O problema não é com a estatística em si, nem com a epidemiologia. Mas, como fazer uma boa pesquisa epidemiológica, se o passo anterior - o trabalho diagnóstico que irá referenciar o que está sendo avaliado em termos populacionais - não é bem delimitado? A estatística - método por excelência da epidemiologia - trata de populações; um diagnóstico psicopatológico refere-se sempre a um sujeito e a sua singularidade sintomática. Entre os dois, um hiato em relação aos assuntos de abrangência e de métodos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Michel Foucault (2003) nos mostra como a clínica surge amparada no método anátomo-clínico de Xavier Bichat. Este método busca passar da dimensão fenomênica dos sinais e sintomas para o que Adriano Aguiar Amaral (2004) chama de marcador biológico. E mesmo nesse contexto sempre há uma tensão entre o caso singular e o geral da teoria. No entanto, é justamente esse marcador biológico que não encontramos na clínica do sofrimento psíquico. Assim, precisamos encontrar outra referência nesse lugar: um marcador subjetivo. Um sintoma é uma queixa de um sujeito. Não há clínica sem essa queixa. No entanto, no campo do sofrimento psíquico, por não termos o marcador biológico, devemos pensar a relação sintoma-sujeito por outra via: interrogando sobre a função que um sintoma pode desempenhar para este sujeito. O sintoma não é considerado como um déficit; ao contrário: aponta para um laço, uma tentativa de solução de ocupação entre o sujeito, o sintoma e seu mundo. Ora, um sujeito que se queixa é um ser falante, indicando assim a dimensão primordial de atuação no campo do sofrimento psíquico: a da fala e da linguagem, como diria Jacques Lacan em 1953. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; No entanto, quando estamos às voltas com a definição de sintomas como déficits e do sujeito como um transtornado, um desadaptado, temos uma prática em que a fala do sujeito se reduz a respostas a um questionário, tornando-o uma cifra a entrar numa estatística ou um índice a classificar genericamente aquela experiência singular. Na clínica em que o sujeito é considerado como um ser falante, é levada em conta a historicização de sua vida, seus modos singulares inventados para se haver com o outro, mesmo que essa invenção se dê através do sintoma. Desse modo, o sintoma não é exatamente déficit, mas uma função de reparação de uma falha estrutural da relação do sujeito com o mundo, na medida em que essa relação porta sempre um hiato entre a relação com a coisa e sua representação na linguagem.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Daí o uso desse manual na prática clínica ser um uso não epidemiológico A consequência de um manual que não se ampara no método clínico é a criação de verdadeiras epidemias psíquicas. Tomemos como exemplos os casos do chamado Transtorno de Déficit de Atenção e Hiperatividade (TDAH) e os casos de autismo. Silvia Elena Tendlarz (2008) aponta para dados que demonstram o aumento de 500.000 casos de TDAH diagnosticados em 1987 para 4.400.000 casos dez anos depois nos Estados Unidos. Já no que se refere ao autismo, nos Estados Unidos tivemos o aumento em mais de 2.700% desde 1991. Os casos aumentaram de 1 a cada 150 crianças para 1 a cada 91. Antes de 1991 a estatística era de 1 a cada 2.500 crianças (Junior, 2010). Esse aumento epidêmico está diretamente ligado ao uso dos DSM’s como ferramenta única de diagnóstico, à sua vertente quantificadora de sintomas. E desse projeto hegemônico do DSM’s temos impacto sobre a formação dos profissionais. Além de muitas vezes serem erros diagnósticos - a mera presença de sintomas não define uma patologia específica - temos que nos interrogar a quem interessa tal aumento de transtornos. Não somente de casos, mas também do número de transtornos. Aumento que podemos chamar de impulso medicalizante. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;4 - Política e Economia&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; O impulso medicalizante dos DSM’s, a partir de sua terceira edição, é um projeto político que pretende submeter não somente os processos diagnósticos a procedimentos dito objetivos, mas também submeter os tratamentos do sofrimento psíquico a esses mesmos procedimentos. Ou seja, submeter o sujeito a uma padronização. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Um dos mecanismos desse processo é o que podemos chamar de patologização da existência. Esta se dá por meio de transformação de vários aspectos da vida de um sujeito em transtornos. O resultado é o aumento exponencial de transtornos catalogados nos manuais estatísticos de diagnóstico. Através das décadas, houve um aumento de cerca de 300% de transtornos psiquiátricos proveniente das revisões dos DSM’s (CCHRint, 2011). Com o DSM-V temos a proposta de mudanças que não se trata apenas de avaliar a presença de sinais e sintomas, mas de prever e, consequentemente, prevenir o desenvolvimento de futuros transtornos. Na França, em 2006, já havia o projeto de avaliar crianças de três anos na busca de sinais de futuros delinqüentes. Em relação a isso, diz Gérard Wajcman: “(...) com a medicalização generalizada, esse projeto instiga a criminalização generalizada da sociedade. Todos culpáveis – futuros, potenciais. Se cada inocente é culpado em potencial, cada profissional de saúde e da educação se torna um agente potencial do poder, mobilizado a este título, fora de todo consentimento, em nome simplesmente da ciência” (Wajcman, 2006, tradução nossa).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Uma questão, então, se impõe: um “diagnóstico”, pautado pela presença de sinais e sintomas e apoiado no regime de evidências, irá requerer que tipo de tratamento? Que noção de cura está aí implícita senão aquela da remissão dos sintomas? Questionar sobre esses fins da terapêutica que acompanha os manuais é questionar também pela ética e a política que estão aí em jogo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Não é gratuita a preconização dos tratamentos farmacológicos e os das terapias cognitivo-comportamentais. Ao fazer esse laço entre o diagnóstico, que não se preocupa com as causas dos fenômenos, com uma terapêutica do transtorno, revela-se o discurso de fundo: o discurso capitalista.&amp;nbsp; E vemos aí um elo em que o questionamento sobre o laço social, sobre o que Freud há mais de oitenta anos chamou de mal-estar na civilização (1929), fica de lado em prol do discurso capitalista. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Alias, não é recente e nem desconhecida a relação intrínseca entre os DSM’s e a indústria farmacêutica. Hoje temos as companhias farmacêuticas como motor da revisão dos DSM’s. De acordo com Lisa Cosgrovea, Sheldon Krimskyb, Manisha Vijayaraghavana, Lisa Schneidera (2006), em relação à revisão do DSM-III, dos 170 revisores, 56% estavam associados a um ou mais laboratórios farmacêuticos. 100% dos revisores dos transtornos de humor e esquizofrenia e transtornos psicóticos também. A venda de medicamentos para tais transtornos rendeu mais de 80 bilhões de dólares pelo mundo. Evidencia-se, então, não só esse laço entre o discurso capitalista e os DSM’s, mas também a questão ética – ou a falta dela –&amp;nbsp; uma vez que temos laboratórios financiando os “profissionais” responsáveis pela revisão dos transtornos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Com o novo projeto de um DSM preditivo, temos a expansão do que podemos chamar de patologização da existência, em que qualquer evento da vida de um sujeito pode ser considerado um transtorno ou um potencial desarranjo. Consequentemente, deve ser tratado – via medicação – para a não perturbação da ordem pública, prevenindo o sempre inevitável mal-estar na civilização através do controle contemporâneo das populações. Essa patologização da existência revela o novo imperativo da psiquiatria estatística atual: todos transtornados. E se o tratamento privilegiado torna-se farmacológico, que grande negócio para a indústria farmacêutica! Exemplos no Brasil apontam bem para esse fenômeno nas últimas revisões do DSM. Em relação ao uso de medicamentos anti-depressivos (Brasil, 2008) temos os seguintes números: entre 2005 e 2009, tivemos o aumento de 44,8% de vendas (de R$647,7 milhões para R$ 976,9 milhões). Em relação ao TDAH, tivemos entre os anos 2000 e 2004 o aumento de 1020% de vendas de caixas de metilfenidato. Entre 2004 e 2008 tivemos outro aumento da ordem de 930% (Bordin, 2009). Aumento de vendas indica, por sua vez, aumento de casos. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Outro fator que envolve a patologização da existência é que os DSM’s deixam de ter um uso exclusivamente clínico. A consequência é que seu campo de ação fica mal-delimitado. Afinal, um campo, para ser considerado propriamente um campo de saber, tem que delimitar seus contornos. A prática, que deriva do DSM, não o faz. Pretende ser utilizado tanto por psiquiatras como por advogados, enfermeiros etc.... Além de ser utilizado por profissionais clínicos e não clínicos, ele passa a ser utilizado em tribunais, escolas, organizações, instituições, etc... &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; E, se muitas vezes seu uso é reivindicado em nome de um melhor gerenciamento da saúde pública, devemos estar atentos aos riscos que um mau diagnóstico pode acarretar não somente para os sujeitos, mas também para as finanças públicas. Sobre esses riscos, prestemos atenção às palavras de um psiquiatra importante nessa questão. Ninguém menos que Allen Frances, presidente da quarta revisão do DSM, em entrevista a Gary Greenberg (2011): “Nós (psiquiatras responsáveis pelo DSM-IV) cometemos erros que acarretaram conseqüências terríveis (...) a extensão do transtorno bipolar para crianças, proposta no DSM-IV, acarretou em um aumento de aproximadamente 40% dos diagnósticos do transtorno, mesmo que essas crianças nunca tinham tido um episódio maníaco e eram jovens demais para demonstrar o padrão de mudança de humor associados ao transtorno. E a prescrição de antipsicóticos para estas crianças também aumentou, ainda que muitos dos efeitos destas drogas sobre o cérebro em desenvolvimento não são bem compreendidos, mas que podem causar obesidade e diabete”. Frances acredita que este “modismo bipolar” não teria acontecido se o comitê de organização do DSM-IV não tivesse rejeitado o movimento para limitar o diagnóstico do transtorno bipolar somente para adultos. Em suma, como podemos nos fiar em um sistema diagnóstico cuja ambição é vender mais medicamentos, limitar outras estratégias de tratamento e que comete erros que são danosos para os sujeitos e para os governos? Um sistema que não faz a crítica de suas próprias aporias?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Deste modo defendemos uma psicopatologia que:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; tenha por referência maior o sujeito e seus modos singulares de se haver com o sintoma e com o mundo que o cerca;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; uma psicopatologia que se situe inteiramente na clínica, pois este é seu método por excelência;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; uma psicopatologia que conheça sua história, suas correntes, suas controvérsias e suas diferenças sócio-históricas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; que, por conseqüência, possibilite um ensino e uma formação críticos de profissionais do sofrimento psíquico;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; que não esteja submetida aos lucros da indústria farmacêutica, mas que tenha por política a “economia” subjetiva do sintoma;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; que não esteja amparada em um ideal imaginário de ciência mas em uma ciência moderna, cuja matemática inclui um esforço de demonstração de impossibilidades lógicas, antes que a afirmação de sistemas totais fechados;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;●&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; que não promova a patologização da existência, a ilusão da prevenção e a padronização dos sujeitos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Referências Bibliográficas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Álvarez, José Maria; Estéban, Ramon e Sauvagnat, François. Fundamentos de Psicopatologia Psicoanalítica. Madrid: Editorial Sintesis, 2004. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Amaral, Adriano Aguiar. A psiquiatria no divã. Rio de Janeiro: Relume Dumará, 2004. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;American Psychiatric Association (APA). Diagnostic&amp;nbsp; and Statistical Manual of Mental &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Disorders DSM-IV. Washington, D.C., 1994.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;American Psychiatric Association (APA). Diagnostic&amp;nbsp; and Statistical Manual of Mental &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Disorders DSM-IV-TR. Washington, D.C., 1994.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Associación Latinoamericana de Psiquiatría (2003). Guía Latinoamericana de Diasgnóstico Psiquiátrico. Recuperado em 25 de junho de 2011. http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/desastres/guia_latinoamerticana_diagn_psiq_gladp.pdf. Acesso em 23 de junho de 2011. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Associação Americana de Psiquiatria. Manual&amp;nbsp; de Diganóstico&amp;nbsp; e Estatístico de Transtornos Mentais DSM-III. Porto Alegre: Artmed, 1980.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Associação Americana de Psiquiatria. Manual&amp;nbsp; de Diganóstico&amp;nbsp; e Estatístico de Transtornos Mentais DSM-III-R. São Paulo: Manole, 1987.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Associação Americana de Psiquiatria. Manual&amp;nbsp; de Diganóstico&amp;nbsp; e Estatístico de Transtornos Mentais DSM-IV. Porto Alegre: Artmed, 1995.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Bachelard, Gaston. A formação do espírito científico. Rio de Janeiro: contraponto, 1996.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Bordin, Sônia. Um olhar para além das dificuldades de leitura e escrita revela sobre família, escola e a prescrição médica de fármaco para crianças e jovens. Em: Marçalo, Maria João e Lima-Hernandes, Maria Célia. Língua portuguesa: ultrapassar fronteiras, juntar culturas. Évora: Universidade de Évora, 2009. Recuperado em 22 de junho de 2011. http://www.simelp2009.uevora.pt/pdf/slg11/12.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Brasil, Ministério da Saúde, Secretaria de Vigilância em Saúde. Clipping – 26 a 28 de dezembro de 2009 - sábado, domingo e segunda. Recuperado em 12 de junho de 2011. http://portal.saude.gov.br/portal/arquivos/pdf/clipping26272812.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Citizens Comission on Human Right International (CCHRint). (2011). Psychiatry’s Billing Bible: The Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM). &lt;/span&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Recuperado em 04 de junho de 2011. http://www.cchrint.org/cchr-issues/dsm-billing-bible/&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Cosgrovea, Lisa; Krimskyb, Sheldon; Vijayaraghavana,Manisha; Schneidera, Lisa (2006). Financial Ties between DSM-IV Panel Members and the Pharmaceutical Industry. &lt;/span&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Em: Psychoterapy and Psychosomatics Journal. Vol. 75, nº3, pp. 154-160. Recuperado em 28 de junho de 2011 http://content.karger.com/ProdukteDB/produkte.asp?Aktion=ShowPDF&amp;amp;ArtikelNr=91772&amp;amp;Ausgabe=231734&amp;amp;ProduktNr=223864&amp;amp;filename=91772.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Figueiredo, Ana Cristina e Tenório, Fernando. O diagnóstico em psiquiatria e em psicanálise. Em: Revista Latinoamericana de Psicopatologia Fundamental. Ano V, nº 1, mar.2002. Recuperado em 21 de junho de 2011.: http://www.fundamentalpsychopathology.org/art/mar2/2.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Foucault, Michel. O nascimento da clínica. Rio de Janeiro: Forense Universitária, 2003. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Freud, Sigmund (1929). Mal-estar na Civilização. Em: Freud, Sigmund. Edição Standard das Obras Psicológicas Completas de Sigmund Freud. Vol. XXI. Rio de Janeiro: Imago, 1996&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Greenberg, Gary (2011). Inside the Battle to Define Mental Illness. Em: Wired Magazine. Recuperado em 27 de junho de 2011. http://www.wired.com/magazine/2010/12/ff_dsmv/all/1&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Junior, Paiva. Pesquisa do CDC revela número alto de prevalência de autismo nos EUA em crianças de oito anos, além de grande aumento em relação a pesquisa anterior. Em: Revista Autismo: Informação gerando ação. Edição 16 de semtebro de 2010. Recuperado em 01 de junho de 2011. &lt;/span&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="PT-BR" style="color: blue;"&gt;&lt;a href="http://revistaautismo.com.br/edic-o-0/numero-impressionante-uma-em-cada-110-criancas-tem-autismo"&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;http://revistaautismo.com.br/edic-o-0/numero-impressionante-uma-em-cada-110-criancas-tem-autismo&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Iribarry, Isac Nikos. O diagnóstico transdisciplinar em psicopatologia. Em: Revista Latinoamericana de Psicopatologia Fundamental. Ano VI, nº 1, dez.2003. Recuperado em 24 de junho de 2011&amp;nbsp; http://www.fundamentalpsychopathology.org/art/mar3/4.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Khun, Thomas. As estruturas das revoluções científicas. São Paulo: Perspectiva, 2001&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Koyré, Alexandre. Estudos de história do pensamento científico. Rio de Janeiro: Forense Universitária, 1991.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Lacan, Jacques (1953). Função e campo da fala e da linguagem em psicanálise. Em: Lacan, Jacques. Escritos. Rio de Janeiro: Jorge Zahar, 1998. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Lantéri-Laura, George. Prefácio. Em: Bercherie, Paul. Os fundamentos da clínica. Rio de Janeiro, Jorge Zahar, 1989.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Martin, Roger Olivier. Em torno do DSM-III. Em: Lacan, Jacques et al. A querela dos diagnósticos. Rio de Janeiro: Jorge Zahar, 1989.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Moreira, Virgínia. Personalidade, Ideologia e Psicopatologia. São Paulo: Escuta, 2002.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Pacelli Ferreira, Ademir. O ensino da psicopatologia: do modelo asilar à clínica da interação. Em: Revista Latinoamericana de Psicopatologia Fundamental. Ano V, nº 4, dez.2002. Recuperado em 22 de junho de 2011.&amp;nbsp; http://www.fundamentalpsychopathology.org/art/dez2/1.pdf. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Serpa, Octávio Domont et al. A inclusão da subjetividade não ensino da psicopatologia. Em: Interface: comunicação, saúde e educação. Vol. 11, Nº 22, pp.207-222, mai/ago 2007. Recuperado em 11 de junho de 2011&amp;nbsp; http://www.scielo.br/pdf/icse/v11n22/03.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Stagnaro, Juan Carlos. Perspectiva crítica de las nosografías psiquiátricas contemporâneas. Em: Laurent, Éric (Org.). Psiquiatria e Psicoanálisis. Buenos Aires: Grama, 2007.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Tendlarz, Silvia Elena. A atenção que falta e a atividade que sobra.&amp;nbsp; Almanaque on line: Revista do IPSM-MG. Recuperado em 31 de mar de 2010 http://www.institutopsicanalisemg.com.br/psicanalise/almanaque/textos/numero3/A%20aten%C3%A7%C3%A3o%20que%20falta%20e%20a%20atividade%20que%20sobra.pdf&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Wajcman, Gérard. Voici le bebe deliquant. Le Monde, 3 mar. 2006. Recuperado em 15 de maio de 2011.&amp;nbsp; &amp;lt;www.wapol.org&amp;gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Equipe de redação e revisão do Manifesto de São João del Rei-Brasil em prol de uma Psicopatologia Clínica: Prof. Dr. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="PT-BR"&gt;Roberto Calazans&lt;b&gt; (UFSJ); Profª Drª &lt;/b&gt;Andréa Guerra&lt;b&gt; (UFMG); Prof. Dr. &lt;/b&gt;Fuad Kyrillos Neto&lt;b&gt; (UFTM); Acadêmica em Psicologia &lt;/b&gt;Samira Pontes&lt;b&gt; (UFSJ); Acadêmica em Psicologia &lt;/b&gt;Marina Silveira de Resende &lt;b&gt;(UFSJ). &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-2852379495521331413?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/2852379495521331413/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/em-prol-de-uma-psicopatologia-clinica.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/2852379495521331413'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/2852379495521331413'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/08/em-prol-de-uma-psicopatologia-clinica.html' title='A FAVOR  DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-6727113843698962453</id><published>2011-07-05T14:12:00.000+02:00</published><updated>2011-07-05T14:12:50.267+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='campaña Stop DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manifiestos Stop DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='STOP DSM'/><title type='text'>MANIFIESTO POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Mediante el presente escrito, los profesionales e instituciones &lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;abajo firmantes&lt;/a&gt;, nos manifestamos a favor&amp;nbsp; de criterios clínicos de diagnosis, y por lo tanto en contra de la imposición del &lt;i&gt;Manual Diagnóstico y Estadístico de los Desórdenes Mentales &lt;/i&gt;de la &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;American Psychiatric Association&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;como criterio único en la clínica de las sintomatologías psíquicas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Queremos compartir, debatir y consensuar el conocimiento clínico -&lt;i&gt;logía&lt;/i&gt;- sobre el &lt;i&gt;pathos&lt;/i&gt; psíquico -padecimiento sintomático, que no enfermedad-&amp;nbsp; a fin de cuestionar la existencia de una &lt;i&gt;salud psíquica&lt;/i&gt;, estadística o normativa, así como la impostura clínica e intelectual del &lt;i&gt;desorden&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;trastorno&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;enfermedad mental&lt;/i&gt;.  También queremos denunciar la imposición del&amp;nbsp; tratamiento único  -terapias tipificadas para trastornos formateados- por el menosprecio  que supone a las diferentes teorías y estrategias terapéuticas, y a la  libertad de elección de los pacientes. En el momento actual, asistimos  al devenir de una clínica cada vez menos dialogante, más indiferente a  las manifestaciones del padecimiento psíquico, aferrada a los protocolos  y a tratamientos exclusivamente paliativos para&amp;nbsp; las consecuencias, y  no para&amp;nbsp; sus causas. Tal y como dice G. Berrios (2010) «Nos enfrentamos a  una situación paradójica en la que se les pide a los clínicos que  acepten un cambio radical en la forma de desarrollar su labor, (ej.  abandonar los consejos de su propia experiencia y seguir los dictados de  datos estadísticos impersonales) cuando en realidad, las bases actuales  de la evidencia no son otras que lo que dicen los estadísticos, los  teóricos, los gestores, las empresas (como el Instituto Cochrane) y los  inversores capitalistas que son precisamente aquellos que dicen donde se  pone el dinero». En consecuencia, manifestamos nuestra defensa de un  modelo sanitario,donde la palabra sea un valor a promover y donde cada  paciente sea considerado en su particularidad. La defensa de la  dimensión subjetiva implica una confianza en lo que cada uno pone en  juego para tratar aquello que en él mismo se revela como insoportable,  extraño a sí mismo, pero sin embargo familiar. Manifestamos nuestra  repulsa a las políticas asistenciales que persiguen la seguridad en  detrimento de las libertades y los derechos. A las políticas que, con el  pretexto de las buenas intenciones y de la búsqueda del bien del  paciente, lo reducen a un cálculo de su rendimiento, a un factor de  riesgo o a un índice de vulnerabilidad que debe ser eliminado, poco  menos que a la fuerza.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Para  cualquier disciplina, la aproximación a la realidad de su campo se hace  a través de una teoría. Este saber limitado no tendría que confundirse  con &lt;i&gt;La Verdad&lt;/i&gt;,&amp;nbsp; pues, supondría actuar como una ideología o  religión,&amp;nbsp; donde cualquier pensamiento, acontecimiento o incluso el  lenguaje utilizado, está al servicio de forzar el &lt;i&gt;re-ligare&lt;/i&gt; entre saber y verdad. Todo clínico con un cierto espíritu científico sabe que su teoría es lo que Aristóteles llamaría&amp;nbsp; un &lt;i&gt;Organon, &lt;/i&gt;es decir, una&lt;i&gt; &lt;/i&gt;&amp;nbsp;herramienta  de acercamiento a una realidad siempre más plural&amp;nbsp; y cambiante, y donde  las categorías encontradas han de dejar espacio a la manifestación de  esa diversidad, permitiendo así una ampliación tanto teórica como  práctica. Esta concepción se opone&amp;nbsp; a la idea de un &lt;i&gt;canon,&lt;/i&gt; en el  sentido de lo que necesariamente, obligatoriamente y prescriptivamente  las cosas son y han de funcionar de determinada manera. Todos sabemos  las consecuencias de esta posición que va de lo orientativo a lo  normativo, prescriptivo para, finalmente, convertirse en coercitivo. Es  ahí donde el saber se convierte en el ejercicio de un poder en tanto  sancionador, en un sentido amplio, de lo que obedece o desobedece a ese &lt;i&gt;canon&lt;/i&gt;.  Ordenación de la subjetividad al Orden Social que reclaman los  mercados. Todo para el paciente sin el paciente. Un saber sin sujeto ya  es un poder sobre el sujeto. &lt;i&gt;Autoritarismo científico&lt;/i&gt;, lo llama J. Peteiro.&amp;nbsp; Por todo esto queremos manifestar nuestra oposición a la existencia de un &lt;i&gt;Código de Diagnostico Único Obligatorio y Universal&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Por  otra parte, el modelo a-teórico del que hace gala el DSM, y que se ha  querido confundir con objetividad, nos habla de su falla  epistemológica.&amp;nbsp; Baste recordar su indefinición sobre qué podemos  entender como &lt;i&gt;trastorno mental&lt;/i&gt;, así como por &lt;i&gt;salud psíquica&lt;/i&gt;.  Los contenidos de esta taxonomía psiquiátrica responden mucho más a  pactos políticos que a observaciones clínicas, lo que da lugar a un  problema epistemológico muy grave. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En  cuanto al método clasificatorio del DSM, constatamos que se puede  clasificar, amontonar o agrupar muchas cosas, pero eso no es establecer  una entidad nosográfica en un campo determinado. Por último, y en la  misma línea que lo anterior, la estadística empleada en el DSM tiene un  punto de partida débil: la ambigüedad del objeto sobre el que se opera,  es decir, el concepto de trastorno mental. La estadística se presenta  como una técnica, un utensilio que puede ser puesto al servicio de  múltiples causas y de todo tipo. Son las personas quienes manejan los  ítems y valores de base de la curva estadística, pero también quienes  deciden el deslizamiento, más o menos hacia los márgenes de lo que se  va&amp;nbsp; a cuantificar e interpretar posteriormente. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; margin: 14pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En  este contexto de pobreza y confusión conceptual, la próxima publicación  del DSM-V supone una clara amenaza: nadie quedará fuera de aquello que  se detiene, de lo que enferma. No quedará espacio para la salud, en  términos de cambio, de movilidad, de complejidad o de multiplicidad de  las formas. Todos enfermos, todos trastornados. Cualquier manifestación  de malestar será rápidamente transformada en síntoma de un trastorno que  necesita ser &lt;i&gt;medicalizado&lt;/i&gt; de por vida. Éste es el gran salto que se realiza sin red epistemológica alguna: de la prevención a la predicción. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; margin: 14pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Umbrales  diagnósticos más bajos para muchos desórdenes existentes o nuevos  diagnósticos que podrían ser extremadamente comunes en la población  general, de esto nos advierte Allen Frances, jefe de grupo de tareas del  DSM IV,&amp;nbsp; en su escrito &lt;i&gt;Abriendo la caja de Pandora&lt;/i&gt;. Refiriéndose a los nuevos trastornos que incluirá el DSM-V, este autor cita algunos de los nuevos diagnósticos problemáticos: &lt;i&gt;el síndrome de riesgo de psicosis&lt;/i&gt;, («es ciertamente la más preocupante de las sugerencias. La tasa de falsos positivos sería alarmante del 70 al 75%»). &lt;i&gt;El trastorno mixto de ansiedad depresiva&lt;/i&gt;.&amp;nbsp; &lt;i&gt;El trastorno cognitivo menor&lt;/i&gt;, («está definido por síntomas inespecíficos&lt;i&gt;...&lt;/i&gt; el umbral ha sido dispuesto&lt;i&gt; &lt;/i&gt;para&lt;i&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/i&gt;&amp;nbsp;incluir un enorme 13.5% de la población».) &amp;nbsp;&lt;i&gt;Trastorno de atracones&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno disfuncional del carácter con disforia&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno coercitivo parafílico&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno de hipersexualidad&lt;/i&gt;,  etc. Aumenta, por tanto, el número de trastornos y aumenta también el  campo semántico de muchos de ellos, como el famoso TDAH, ya que se  permite el diagnóstico basado sólo en la presencia de síntomas, no  requiriendo discapacidad y, además, se reduce a la mitad el número de  síntomas requeridos para adultos. El diagnóstico de TDAH también se  contempla en presencia de autismo, lo cual implicaría la creación de dos  falsas epidemias e impulsaría el uso aumentado de estimulantes en una  población especialmente vulnerable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Si  juntamos este manejo estadístico con la heterogeneidad temática de los  grupos de trabajo, que se multiplican y que van desde la identidad de  género, pasando por la adaptación de los impulsos, hipersexualidad,  cambios de humor etc., no podemos obviar que las clasificaciones  internacionales pretenden una autonomía total respecto de cualquier  marco teórico, y por ende, libre de cualquier tipo de control de rigor  epistémico. Sin embargo, no creemos que las clasificaciones y  tratamientos puedan ser neutrales respecto a las teorías etiológicas,  como se pretende, y al mismo tiempo ser neutrales respecto de la  ideología del &lt;i&gt;Control Social&lt;/i&gt;, e intereses extra clínicos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Paul Feyerabend, en &lt;i&gt;El mito de la ciencia y su papel en la sociedad&lt;/i&gt;,  nos dice: «Básicamente, apenas si hay diferencia alguna entre el  proceso que conduce a la enunciación de una nueva ley científica y el  proceso que precede a una nueva ley en la sociedad». Parece ser, sigue  diciendo este autor en &lt;i&gt;Adiós a la razón,&lt;/i&gt; que: «El mundo en que  vivimos es demasiado&amp;nbsp; complejo para ser comprendido por teorías que  obedecen a principios (generales) epistemológicos. Y los científicos,  los políticos -cualquiera que intente comprender y/o influir en el  mundo-, teniendo en cuenta esta situación, violan reglas universales,  abusan de los conceptos elaborados, distorsionan el conocimiento ya  obtenido y desbaratan constantemente el intento de imponer una ciencia  en el sentido de nuestros epistemólogos».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Finalmente,  queremos llamar&amp;nbsp; la atención&amp;nbsp; del peligro que supone para la clínica de  las sintomatologías psíquicas, que los nuevos clínicos estén  formateados, deliberadamente, en la ignorancia de la psicopatología  clásica, pues,&amp;nbsp; ésta responde a la dialéctica entre teoría y clínica,  entre saber y realidad. Psicopatología clínica que ya no se enseña en  nuestras facultades ni en los programas de formación de los MIR y PIR. Y  sin embargo, se les alecciona en el paradigma de la indicación...  farmacológica:&amp;nbsp; universalización prescriptiva para todos y para todo, y  que en nada se diferencia&amp;nbsp; de una máquina expendedora de etiquetas&amp;nbsp; y  reponedora de &lt;i&gt;medicación.&lt;/i&gt;&amp;nbsp; El resultado que denunciamos es un  desconocimiento de los fundamentos de la&amp;nbsp; psicopatología, un escotoma  importante a la hora de explorar a los pacientes y, en consecuencia, una  limitación más que considerable a la hora de diagnosticar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En  tanto que el conocimiento es la forma más ética que tenemos de  acercarnos a nuestra plural realidad, no ha de ser un problema la  coexistencia de diferentes saberes sobre la complejidad del ser humano.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Por  todo ello proponemos llevar a cabo acciones con el objetivo de poner  límite a todo este proceso incrementalista de las clasificaciones  internacionales, y trabajar con criterios de clasificación que tengan  una sólida base psicopatológica y, por tanto, que provengan&amp;nbsp;  exclusivamente de la clínica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Barcelona, a 14 de Abril de 2011&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;PARA FIRMAR EL MANIFIESTO PULSAR AQUÍ.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;AGRADECEREMOS LA MÁXIMA DIFUSIÓN DE ESTE PRIMER MANIFIESTO (al que seguirán otros de diferentes países).&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Información y contacto:&amp;nbsp;&lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com"&gt; &lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Los Grupos e Instituciones que deseen adherirse a la campaña, pueden enviar un correo a stopdsm@gmail.com &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-6727113843698962453?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html' title='MANIFIESTO POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/6727113843698962453/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/07/manifiesto-por-una-psicopatologia.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/6727113843698962453'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/6727113843698962453'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/07/manifiesto-por-una-psicopatologia.html' title='MANIFIESTO POR UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-898391582593954952</id><published>2011-06-08T13:10:00.001+02:00</published><updated>2011-06-08T22:19:39.048+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='campaña Stop DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espai Freud'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='forumADD'/><title type='text'>Stop DSM</title><content type='html'>&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/y1UHBxeNcFA" width="640"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-898391582593954952?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/898391582593954952/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/06/stop-dsm.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/898391582593954952'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/898391582593954952'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/06/stop-dsm.html' title='Stop DSM'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/y1UHBxeNcFA/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-5221061586741100917</id><published>2011-05-18T11:18:00.005+02:00</published><updated>2011-06-09T11:08:29.566+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='campaña Stop DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manifiestos Stop DSM'/><title type='text'>RECOGIDA CONJUNTA DE FIRMAS DE APOYO A LOS MANIFIESTOS DE BARCELONA Y DE BUENOS AIRES.</title><content type='html'>&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;span style="color: #073763;"&gt;Campaña Stop DSM&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;MANIFIESTO A FAVOR DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="color: #073763;"&gt;(en castellano, catalán, francés, inglés y portugués). Manifiesto de Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html"&gt;MANIFIESTO POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM&lt;/a&gt;.&lt;span style="font-size: small;"&gt; &lt;span style="color: #073763;"&gt;(en castellano y francés). Manifiesto de Buenos Aires.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: #cc0000;"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Para las firmas de adhesión a los Manifiestos, pulsar &lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;aquí.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-5221061586741100917?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html' title='RECOGIDA CONJUNTA DE FIRMAS DE APOYO A LOS MANIFIESTOS DE BARCELONA Y DE BUENOS AIRES.'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/5221061586741100917/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/recogida-de-firmas-conjunta-para-los.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5221061586741100917'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5221061586741100917'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/recogida-de-firmas-conjunta-para-los.html' title='RECOGIDA CONJUNTA DE FIRMAS DE APOYO A LOS MANIFIESTOS DE BARCELONA Y DE BUENOS AIRES.'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-1867896314641182699</id><published>2011-05-17T20:02:00.005+02:00</published><updated>2011-06-09T11:05:29.692+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='STOP DSM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='forumADD'/><title type='text'>El Manifiesto de Buenos Aires: POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM  //   POUR UNE APPROCHE EN TERMES DE SUBJECTIVITÉ DE LA SOUFFRANCE PSYCHIQUE DES ENFANTS ET ADOLESCENTS. NON AU DSM.</title><content type='html'>&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;b&gt;El Manifiesto de Buenos Aires forma parte de la campaña Stop  DSM. La recogida de firmas es conjunta con el &lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;Manifiesto de Barcelona&lt;/a&gt;.&lt;/b&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Los abajo firmantes, profesionales e instituciones, consideramos  &amp;nbsp;necesario tomar posición respecto a un aspecto clave de la defensa del  derecho a la salud, en particular en el campo de la salud mental: la  patologización y medicalización de la sociedad, en especial de los niños  y adolescentes.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Sostenemos que la construcción de la subjetividad&amp;nbsp; necesariamente  refiere al contexto social e histórico en que se inscribe y que es un  derecho de los niños, los adolescentes y sus familias ser escuchados y  atendidos en la situación de padecimiento o sufrimiento psíquico.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Tal como planteamos ya en el Consenso de Expertos del Área de la  Salud sobre el llamado "Trastorno por déficit de atención con o sin  hiperactividad" (2005): “hay una multiplicidad de "diagnósticos"  psicopatológicos y de terapéuticas que simplifican las determinaciones  de los trastornos infantiles y regresan a una concepción reduccionista  de las problemáticas psicopatológicas y de su tratamiento”. Son  enunciados descriptivos que se terminan transformando en enunciados  identificatorios.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;En ese sentido, un Manual como el DSM (&lt;i&gt;Manual Diagnóstico y Estadístico de los Desordenes Mentales &lt;/i&gt;de la &lt;i&gt;American  Psychiatric&lt;/i&gt;&lt;i&gt; Association&lt;/i&gt;  en sus diferentes versiones), que no toma en cuenta la historia, ni los  factores desencadenantes, ni lo que subyace a un comportamiento, obtura  las posibilidades de pensar y de interrogarse sobre lo que le ocurre a  un ser humano.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Esto atenta contra el derecho a la salud, porque cuando se confunden  signos con patologías se dificulta la realización del tratamiento  adecuado para cada paciente.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;A la vez, con el argumento de una supuesta posición ateórica, el DSM  responde a la teoría de que lo observable y cuantificable pueden dar  cuenta del funcionamiento humano, desconociendo la profundidad y  complejidad del mismo, así como las circunstancias histórico-sociales en  las que pueden suscitarse ciertas conductas.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Más grave aún, tiene la pretensión de hegemonizar prácticas que son  funcionales a intereses que poco tienen que ver con los derechos de los  niños y sus familias.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;En esta línea, alertamos tanto sobre el contenido como  sobre el impacto, que en el campo de la salud mental, tienen el DSM IV  TR o el DSM V en preparación. Presentados inicialmente como manuales  estadísticos a los fines de una epidemiología tradicional, en las  últimas décadas han ocupado el lugar de la definición, rotulación y  principal referencia diagnóstica&amp;nbsp; de procesos de padecimiento mental.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Con el formato de clasificaciones y recetas con título de  urgencia, eficiencia y pragmatismo se soslayan las determinaciones  intra e intersubjetivas del sufrimiento psíquico.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Consideramos que es fundamental diagnosticar, a partir de un análisis  detallado de lo que el sujeto dice, de sus producciones y de su  historia. Desde esta perspectiva el diagnóstico es algo muy diferente a  poner un rótulo; es un proceso que se va construyendo a lo largo del  tiempo y que puede tener variaciones (porque todos vamos sufriendo  transformaciones).&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;En relación a los niños y a los adolescentes, esto cobra una  relevancia fundamental.&amp;nbsp; Es central tener en cuenta&amp;nbsp; las vicisitudes de  la constitución subjetiva y el tránsito complejo que supone siempre la  infancia y la adolescencia así como la incidencia del contexto. Existen  así estructuraciones y reestructuraciones sucesivas que van determinando  un recorrido en el que se suceden cambios, progresiones y retrocesos.  Las adquisiciones se van dando en un tiempo que no es estrictamente  cronológico.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Es por esto que los diagnósticos dados como rótulos pueden ser  claramente nocivos para el desarrollo psiquico de un niño, en tanto lo  deja siendo un “trastorno” de por vida.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;De este modo, se borra la historia de un niño o de un adolescente y se niega el futuro como diferencia.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;El sufrimiento infantil suele ser desestimado por los adultos y  muchas veces se ubica la patología allí donde hay funcionamientos que  molestan o angustian, dejando de lado lo que el niño siente. Es  frecuente así que se ubiquen como patológicas conductas que corresponden  a momentos en el desarrollo infantil, mientras se resta trascendencia a  otras que implican un fuerte malestar para el niño mismo.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;A la vez, suponer que diagnosticar es nominar nos lleva a un camino  muy poco riguroso, porque desconoce la variabilidad de las  determinaciones de lo nominado.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Asimismo, las clasificaciones &amp;nbsp;tienden a agrupar problemas muy diferentes sólo porque su presentación es similar.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;El DSM &amp;nbsp;parte de la idea de que una agrupación de síntomas y signos  observables, que podemos describir, tiene de por sí entidad de  enfermedad, una supuesta base “neurobiológica” que la explica y genes  que, sin demasiadas pruebas veraces, la estarían causando. &lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;El manual intenta sostener como “datos objetivos” &amp;nbsp;lo que no son más  que enumeraciones de conductas sin sostén teórico ni validación clínica.  Es paradójico, porque una reunión de datos pasa a ser supuestamente el  modelo que se pretende utilizar para dar cuenta de la patología  psíquica, negando con esto toda exploración más profunda y obviando la  incidencia del observador en la calificación de esas conductas.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Así, el movimiento de un niño puede ser considerado normal o  patológico según quién sea el observador, tanto &amp;nbsp;como el retraso en el  lenguaje puede ser ubicado como “trastorno” específico o como síntoma de  dificultades vinculares según quién esté “evaluando” a ese niño.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Esto se ha ido complicando a lo largo de los años. No es casual que  el DSM-II cite 180 categorías diagnósticas; el DSM –IIIR, 292 y el  DSM-IV más de 350. Por lo que se sabe hasta el momento, el DSM V, ya en  preparación, planteará, gracias al empleo de un paradigma llamado  “dimensional” muchos más “trastornos” y también nuevos “espectros” , de  modo tal que todos podamos encontrarnos representados en uno de ellos.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Consideramos que este modo de clasificar no es ingenuo, que responde a  intereses ideológicos y económicos y que su perspectiva, &amp;nbsp;en apariencia  “a-teorica”, &amp;nbsp;no hace otra cosa que ocultar la ideología que subyace a  este tipo de pensamiento, que es la concepción de un ser humano máquina,  robotizado, con una subjetividad “aplanada”, al servicio de una  sociedad que privilegia la “eficiencia”.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Esto también se expresa a través de los tratamientos que suelen  recomendarse en función de ese modo de diagnosticar: medicación y  tratamiento conductual, desconociendo nuevamente la incidencia del  contexto y el modo complejo de inscribir, procesar y elaborar que tiene  el ser humano.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;En relación a la medicación, lo que está predominando es la  medicalización de niños y adolescentes, en que se suele silenciar con  una pastilla, conflictivas que muchas veces los exceden y que tienden a  acallar pedidos de auxilio que no son escuchados como tales. Práctica  que es muy diferente a la de medicar criteriosamente, “cuando no hay más  remedio” en que se apunta a atenuar la incidencia desorganizante de  ciertos síntomas mientras se promueve una estrategia de subjetivación  que apunte a destrabar y potenciar, y no sólo suprimir.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Un medicamento  debe ser un recurso dentro de un abordaje inter disciplinario que tenga  en cuenta las dimensiones epocales, institucionales familiares y  singulares en juego.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Entonces, en lugar de rotular, consideramos que debemos pensar qué es  lo que se pone en juego en cada uno de los síntomas que los niños y  adolescentes presentan, teniendo en cuenta la singularidad de cada  consulta y ubicando ese padecer en el contexto familiar, educacional y  social en el que ese niño está inmerso.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Por consiguiente, los profesionales e instituciones abajo firmantes consideramos que:&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;1) Los malestares psíquicos son un resultado complejo de múltiples  factores, entre los cuales las condiciones socio-culturales, la historia  de cada sujeto, las vicisitudes de cada familia y los avatares del  momento actual se combinan con factores constitucionales dando lugar a  un resultado particular.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;2) Toda consulta por un sujeto que sufre debe ser tomada en su singularidad. &lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;3) Niños y adolescentes son sujetos en crecimiento, en proceso de  cambio, de transformación. Están armando su historia en un momento  particular, con&amp;nbsp; progresiones y regresiones. Por consiguiente, ningún  niño y ningún adolescente puede ser “etiquetado” como alguien que va a  padecer una patología de por vida.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;4) La idea de niñez y de adolescencia varía en los diferentes tiempos  y espacios sociales. Y la producción de subjetividad es distinta en  cada momento y en cada contexto.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;5) Un etiquetamiento temprano, enmascarado de “diagnóstico” produce  efectos que pueden condicionar el desarrollo de un niño, en tanto el  niño se ve a sí mismo con la imagen que los otros le devuelven de sí,  construye la representación de sí mismo a partir del espejo que los  otros le ofertan. Y a su vez los padres y maestros lo mirarán con la  imagen que los profesionales le den del niño. Por consiguiente un  diagnóstico temprano puede orientar el camino de la cura de un sujeto o  transformarse en invalidante. Esto implica una enorme responsabilidad  para aquél que recibe la consulta por un niño.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;6) Todos los niños y adolescentes merecen ser atendidos en su  sufrimiento psíquico y que los adultos paliemos sus padecimientos. Para  ello, todos, tan sólo por su condición ciudadana, deberían tener acceso a  diferentes tratamientos, según sus necesidades, así como a la escucha  de un adulto que pueda ayudarlo a encontrar caminos creativos frente a  su padecer y a redes de adultos que puedan sostenerlo en los momentos  difíciles.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;(Este es un borrador &lt;i&gt;escrito por el forumadd &lt;/i&gt;a ser discutido  en el 3er Simposio Internacional sobre La patologización de la  infancia: Intervenciones en la clínica y en las aulas, &amp;nbsp;a realizarse los  días 2, 3 y 4 de junio en Buenos Aires)&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;b&gt;El Manifiesto de Buenos Aires forma parte de la campaña Stop  DSM. La recogida de firmas es conjunta con el &lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html"&gt;Manifiesto de Barcelona&lt;/a&gt;.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/" rel="nofollow" target="_blank"&gt;http://stopdsm.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Pour une approche en termes de subjectivité&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt; &lt;br /&gt;&amp;nbsp;de la souffrance psychique des enfants et adolescents, &lt;br /&gt;NON au DSM. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Les professionnels et organisations signataires considèrent qu'il est nécessaire de prendre position au sujet d'un aspect-clef de la défense du droit à la santé, particulièrement dans le champ de la santé mentale: la pathologisation et la médicalisation de la société, et&amp;nbsp; spécialement celles des enfants et des adolescents. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Nous soutenons que la construction de la subjectivité se fait nécessairement en référence au contexte social et historique dans lequel elle s'inscrit et que c'est un droit pour les enfants, les adolescents et leurs familles d'être écoutés et aidés dans une situation de mal-être ou de souffrance psychique. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Comme nous l'avons déjà établi lors du Conseil des Experts dans le Domaine de la Santé (Consenso de Expertos del Área de la Salud) sur ce qu'on appelle "Trouble de l'attention avec ou sans hyperactivité" (2005) "Il y a une multiplicité de «&amp;nbsp;diagnostics&amp;nbsp;» psychopathologiques et de thérapeutiques qui simplifient la détermination des troubles chez l'enfant et régressent à une conception réductionniste des problèmes psychopathologiques et de leur traitement". &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Ce sont des énoncés descriptifs qui finissent par se transformer en énoncés diagnostics. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Dans ce sens, un Manuel comme le DSM (Manuel Diagnostic et Statistique des Désordres Mentaux de la American Psychiatric Association, dans ses différentes versions), qui ne prend en compte ni l'histoire, ni les facteurs déclenchants, ni ce qui est sous-jacent à un comportement, supprime la possibilité de réfléchir et de se demander ce qui arrive à un être humain &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Dans le même temps, avec l'argument d'une supposée position a-théorique, le DSM relève [pourtant] de la théorie selon laquelle &amp;nbsp;l'observable et le quantifiable peuvent rendre compte du fonctionnement humain, ignorant la profondeur et la complexité de celui-ci, ainsi que les circonstances historico-sociales qui peuvent susciter certains comportements. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Plus grave encore, il a la prétention d'avoir l'hégémonie sur des pratiques qui servent des intérêts qui ont peu à voir avec les droits des enfants et de leurs familles. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;A ce sujet, nous lançons l'alerte, autant sur le contenu que sur l'impact, qu’ont dans le champ de la santé mentale le DSM IV en vigueur et le DSM V en préparation. Présentés à l'origine comme des manuels statistiques pour une épidémiologie traditionnelle, ils ont au cours des dernières décennies pris la place des définitions, des nomenclatures, et des principales références diagnostiques en ce qui concerne les processus de souffrance mentale. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;C'est pour cela que les diagnostics qui sont donnés comme des étiquettes peuvent être clairement nocifs pour le développement psychique d'un enfant, en lui créant un "trouble" à vie. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Sous forme de classifications et recettes données au titre de l'urgence, de l'efficacité et du pragmatisme, les déterminants intra- et inter- subjectifs de la souffrance psychique sont contournés. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Nous considérons qu'il est fondamental d'établir un diagnostic à partir d'une analyse détaillée de ce que dit le sujet, de ses productions, et de son histoire. Dans cette perspective le diagnostic est quelque-chose de très différent que de poser une étiquette; c'est un processus qui se construit au fil du temps et qui peut varier (parce que nous sommes tous amenés à subir des changements). &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;En ce qui concerne les enfants et les adolescents, il faut mettre en avant un aspect fondamental. Il est central de prendre en compte les vicissitudes de la constitution de la subjectivité et le passage complexe que supposent toujours l'enfance et l'adolescence, ainsi que l'incidence du contexte. &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Il existe ainsi des structurations et restructurations successives qui déterminent un parcours où se succèdent des changements, des progressions et des régressions. Les acquisitions se font dans un temps qui n'est pas strictement chronologique. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;C'est pour cela que les diagnostics qui sont donnés comme des étiquettes peuvent être clairement nocifs pour le développement psychique d'un enfant, en lui créant un "trouble" à vie. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;De cette façon, on efface l'histoire d'un enfant ou d'un adolescent et on dénie le futur comme différence. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Il est habituel que la souffrance des enfants soit mésestimée par les adultes et souvent la pathologie se situe là où il y a des fonctionnements qui blessent ou angoissent, laissant de côté ce que vit l'enfant. Il est fréquent ainsi que soient situés comme pathologiques des comportements qui correspondent à des moments du développement, en même temps qu'on retire de l'importance à d'autres comportements qui [pourtant] impliquent un mal-être violent pour l'enfant lui-même. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;En outre, supposer que diagnostiquer c'est nommer nous mène à une voie fort peu rigoureuse, en ce qu'elle ignore la variabilité des déterminants de ce qui est nommé. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;De la même façon, les classifications tendent à regrouper des problèmes très différents, uniquement parce que leur présentation est semblable. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Le DSM part de l'idée qu'un groupe de symptômes et de signes observables, qu'il est possible de décrire, est en lui-même une maladie, avec une supposée base "neurobiologique" qui l'explique, et des gènes qui, sans trop de preuves véritables, en seraient la cause. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Le manuel entend soutenir comme "données objectives" ce qui n'est rien de plus qu'une énumération de comportements, sans soutien théorique ni validation clinique. Il est paradoxal qu'un assemblage de données passe pour être le supposé modèle qu'on prétend utiliser pour rendre compte de la pathologie psychique, niant en cela toute exploration plus approfondie, et passant outre l'incidence de l'observateur dans la qualification de ces comportements. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Par exemple, le fait qu'un enfant bouge (tout comme le retard de langage) peut être considéré comme normal ou pathologique selon l'observateur&amp;nbsp;: ce fait peut aussi bien être situé comme un "trouble" spécifique que comme un symptôme de difficultés auxquelles il est relié. Et cela, selon celui qui "évalue" l'enfant. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Cela&amp;nbsp; s'est compliqué au fil des années. Ce n'est pas par hasard que le DSM-III mentionne 180 catégories diagnostiques, le DSM-III, 292 et le DSM-IV plus de 350. Pour ce que l'on en sait en ce moment, le DSM V, déjà en préparation, établira, grâce à l'emploi d'un paradigme appelé "dimensionnel" beaucoup plus de «&amp;nbsp;troubles&amp;nbsp;» et aussi de nouveaux &lt;span style="color: #33cccc;"&gt;«&amp;nbsp;&lt;/span&gt;groupes&amp;nbsp;» de façon à ce que nous puissions tous nous retrouver représentés par l'un d'entre eux. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Nous considérons que cette façon de classifier n'est pas naïve, qu'elle obéit à des intérêts idéologiques et économiques, et que son but, en apparence "a-théorique", ne fait qu'occulter l'idéologie sous-jacente à ce type de pensée, qui est la conception d'un homme-machine, robotisé, avec une subjectivité aplanie, au service d'une société qui privilégie l'"efficacité". &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Ceci s'exprime aussi par les traitements recommandés en fonction de ce type de diagnostics: médicament et thérapies comportementales, ignorant à nouveau l'incidence du contexte et la façon complexe de s'insérer, de faire son chemin et d'élaborer, qui caractérisent l'être humain. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;À propos de la médication, ce qui est prédominant c'est la médicalisation des enfants et adolescents, par laquelle on a l'habitude de réduire au silence&amp;nbsp; avec un comprimé des conflits qui souvent les dépassent et constituent des appels au secours qui ne sont pas entendus comme tels. Pratique très différente de celle qui consiste à soigner selon le critère "quand il n’y a pas de meilleur remède&amp;nbsp;», avec l'accent mis sur l'atténuation de l'incidence désorganisatrice de certains symptômes, tout en menant une stratégie de subjectivation qui a pour but de désentraver et de potentialiser - et non pas seulement de supprimer. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Un médicament doit être une ressource à l'intérieur d'une approche interdisciplinaire qui prenne en compte les dimensions liées à l’époque, les dimensions institutionnelles, familiales et personnelles, qui sont en jeu. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Donc nous considérons qu’au lieu d'étiqueter, nous devons penser à ce qui est en jeu dans chaque symptôme présenté par les enfants et les adolescents, en prenant en considération la singularité de chaque consultant et en situant cette souffrance dans le contexte familial, scolaire et social dans lequel cet enfant est immergé &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;1)&amp;nbsp; Le mal-être psychique est le résultat complexe de facteurs multiples, parmi lesquels les conditions socio-culturelles, l'histoire de chaque sujet, les vicissitudes de chaque famille et les avatars du moment actuel se combinent avec des facteurs constitutionnels, ce qui donne lieu à un résultat particulier &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;2)&amp;nbsp; Toute consultation pour un sujet qui souffre doit être considérée dans sa singularité. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;3)&amp;nbsp; Les enfants et les adolescents sont des sujets en croissance, en processus de changement, de transformation. &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Ils construisent leur histoire&amp;nbsp; à un moment particulier, avec des progressions et des régressions. Par conséquent, aucun enfant et aucun adolescent ne peut être «&amp;nbsp;étiqueté&amp;nbsp;» comme une personne qui va avoir à supporter une pathologie à vie. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;4)&amp;nbsp; La conception de l'enfance et de l'adolescence a varié selon les différents moments et contextes sociaux. Et les productions de la subjectivité sont distinctes suivant chaque moment et chaque contexte. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;5)&amp;nbsp; Un étiquetage précoce, déguisé en «&amp;nbsp;diagnostic&amp;nbsp;», produit des effets qui peuvent conditionner le développement d'un enfant, si tant est que l'enfant se voit lui-même à l'image de ce que les autres lui attribuent, qu'il construit une représentation de lui-même à partir du miroir que les autres lui tendent. Et, à leur tour, les parents et les maîtres&amp;nbsp; le regardent en fonction de l'image que les professionnels lui donnent de l'enfant. Par conséquent, un diagnostic précoce peut orienter le parcours de la thérapie d'un sujet ou se transformer en invalidation. Ceci implique une énorme responsabilité pour celui qui reçoit en consultation un enfant. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;6)&amp;nbsp; Tous les enfants et adolescents méritent d'être assistés dans leur souffrance psychique et que les adultes les soulagent de ce qu’ils subissent. Pour cela, tous, et pas seulement les citadins, devraient avoir accès à différents traitements, selon leurs nécessités, ainsi qu'à l'écoute d'un adulte qui peut les aider à trouver des chemins créatifs face à leur souffrance et des réseaux d'adultes qui peuvent les soutenir dans les moments difficiles. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-1867896314641182699?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.forumadd.com.ar/archivos/manifiesto.pdf' title='El Manifiesto de Buenos Aires: POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM  //   POUR UNE APPROCHE EN TERMES DE SUBJECTIVITÉ DE LA SOUFFRANCE PSYCHIQUE DES ENFANTS ET ADOLESCENTS. NON AU DSM.'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/1867896314641182699/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/1867896314641182699'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/1867896314641182699'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/05/el-manifiesto-de-buenos-aires-por-un.html' title='El Manifiesto de Buenos Aires: POR UN ABORDAJE SUBJETIVANTE DEL SUFRIMIENTO PSÍQUICO EN NIÑOS Y ADOLESCENTES, NO AL DSM  //   POUR UNE APPROCHE EN TERMES DE SUBJECTIVITÉ DE LA SOUFFRANCE PSYCHIQUE DES ENFANTS ET ADOLESCENTS. NON AU DSM.'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-5441502579997992097</id><published>2011-04-14T10:31:00.011+02:00</published><updated>2011-08-30T19:57:18.215+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='padecimiento psíquico'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='STOP DSM'/><title type='text'>MANIFIESTO A FAVOR DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA // MANIFESTE POUR UNE PSYCHOPATHOLOGIE CLINIQUE NON STATISTIQUE //  MANIFEST A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA. // MANIFEST FOR A CLINICAL NON-STATISTICAL PSYCHOPATHOLOGY  // MANIFESTO POR UMA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA NÃO ESTATÍSTICA // MANIFESTO A FAVORE DI UNA PSICOPATOLOGIA CLINICA CHE NON SIA SOLO STATISTICA.</title><content type='html'>&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="text-indent: 0cm;"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Mediante el presente escrito, los profesionales e instituciones &lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;abajo firmantes&lt;/a&gt;, nos manifestamos a favor&amp;nbsp; de criterios clínicos de diagnosis, y por lo tanto en contra de la imposición del &lt;i&gt;Manual Diagnóstico y Estadístico de los Desórdenes Mentales &lt;/i&gt;de la &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;American Psychiatric Association&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;como criterio único en la clínica de las sintomatologías psíquicas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Queremos compartir, debatir y consensuar el conocimiento clínico -&lt;i&gt;logía&lt;/i&gt;- sobre el &lt;i&gt;pathos&lt;/i&gt; psíquico -padecimiento sintomático, que no enfermedad-&amp;nbsp; a fin de cuestionar la existencia de una &lt;i&gt;salud psíquica&lt;/i&gt;, estadística o normativa, así como la impostura clínica e intelectual del &lt;i&gt;desorden&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;trastorno&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;enfermedad mental&lt;/i&gt;. También queremos denunciar la imposición del&amp;nbsp; tratamiento único -terapias tipificadas para trastornos formateados- por el menosprecio que supone a las diferentes teorías y estrategias terapéuticas, y a la libertad de elección de los pacientes. En el momento actual, asistimos al devenir de una clínica cada vez menos dialogante, más indiferente a las manifestaciones del padecimiento psíquico, aferrada a los protocolos y a tratamientos exclusivamente paliativos para&amp;nbsp; las consecuencias, y no para&amp;nbsp; sus causas. Tal y como dice G. Berrios (2010) «Nos enfrentamos a una situación paradójica en la que se les pide a los clínicos que acepten un cambio radical en la forma de desarrollar su labor, (ej. abandonar los consejos de su propia experiencia y seguir los dictados de datos estadísticos impersonales) cuando en realidad, las bases actuales de la evidencia no son otras que lo que dicen los estadísticos, los teóricos, los gestores, las empresas (como el Instituto Cochrane) y los inversores capitalistas que son precisamente aquellos que dicen donde se pone el dinero». En consecuencia, manifestamos nuestra defensa de un modelo sanitario,donde la palabra sea un valor a promover y donde cada paciente sea considerado en su particularidad. La defensa de la dimensión subjetiva implica una confianza en lo que cada uno pone en juego para tratar aquello que en él mismo se revela como insoportable, extraño a sí mismo, pero sin embargo familiar. Manifestamos nuestra repulsa a las políticas asistenciales que persiguen la seguridad en detrimento de las libertades y los derechos. A las políticas que, con el pretexto de las buenas intenciones y de la búsqueda del bien del paciente, lo reducen a un cálculo de su rendimiento, a un factor de riesgo o a un índice de vulnerabilidad que debe ser eliminado, poco menos que a la fuerza.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Para cualquier disciplina, la aproximación a la realidad de su campo se hace a través de una teoría. Este saber limitado no tendría que confundirse con &lt;i&gt;La Verdad&lt;/i&gt;,&amp;nbsp; pues, supondría actuar como una ideología o religión,&amp;nbsp; donde cualquier pensamiento, acontecimiento o incluso el lenguaje utilizado, está al servicio de forzar el &lt;i&gt;re-ligare&lt;/i&gt; entre saber y verdad. Todo clínico con un cierto espíritu científico sabe que su teoría es lo que Aristóteles llamaría&amp;nbsp; un &lt;i&gt;Organon, &lt;/i&gt;es decir, una&lt;i&gt; &lt;/i&gt;&amp;nbsp;herramienta de acercamiento a una realidad siempre más plural&amp;nbsp; y cambiante, y donde las categorías encontradas han de dejar espacio a la manifestación de esa diversidad, permitiendo así una ampliación tanto teórica como práctica. Esta concepción se opone&amp;nbsp; a la idea de un &lt;i&gt;canon,&lt;/i&gt; en el sentido de lo que necesariamente, obligatoriamente y prescriptivamente las cosas son y han de funcionar de determinada manera. Todos sabemos las consecuencias de esta posición que va de lo orientativo a lo normativo, prescriptivo para, finalmente, convertirse en coercitivo. Es ahí donde el saber se convierte en el ejercicio de un poder en tanto sancionador, en un sentido amplio, de lo que obedece o desobedece a ese &lt;i&gt;canon&lt;/i&gt;. Ordenación de la subjetividad al Orden Social que reclaman los mercados. Todo para el paciente sin el paciente. Un saber sin sujeto ya es un poder sobre el sujeto. &lt;i&gt;Autoritarismo científico&lt;/i&gt;, lo llama J. Peteiro.&amp;nbsp; Por todo esto queremos manifestar nuestra oposición a la existencia de un &lt;i&gt;Código de Diagnostico Único Obligatorio y Universal&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Por otra parte, el modelo a-teórico del que hace gala el DSM, y que se ha querido confundir con objetividad, nos habla de su falla epistemológica.&amp;nbsp; Baste recordar su indefinición sobre qué podemos entender como &lt;i&gt;trastorno mental&lt;/i&gt;, así como por &lt;i&gt;salud psíquica&lt;/i&gt;. Los contenidos de esta taxonomía psiquiátrica responden mucho más a pactos políticos que a observaciones clínicas, lo que da lugar a un problema epistemológico muy grave. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En cuanto al método clasificatorio del DSM, constatamos que se puede clasificar, amontonar o agrupar muchas cosas, pero eso no es establecer una entidad nosográfica en un campo determinado. Por último, y en la misma línea que lo anterior, la estadística empleada en el DSM tiene un punto de partida débil: la ambigüedad del objeto sobre el que se opera, es decir, el concepto de trastorno mental. La estadística se presenta como una técnica, un utensilio que puede ser puesto al servicio de múltiples causas y de todo tipo. Son las personas quienes manejan los ítems y valores de base de la curva estadística, pero también quienes deciden el deslizamiento, más o menos hacia los márgenes de lo que se va&amp;nbsp; a cuantificar e interpretar posteriormente. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; margin: 14pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En este contexto de pobreza y confusión conceptual, la próxima publicación del DSM-V supone una clara amenaza: nadie quedará fuera de aquello que se detiene, de lo que enferma. No quedará espacio para la salud, en términos de cambio, de movilidad, de complejidad o de multiplicidad de las formas. Todos enfermos, todos trastornados. Cualquier manifestación de malestar será rápidamente transformada en síntoma de un trastorno que necesita ser &lt;i&gt;medicalizado&lt;/i&gt; de por vida. Éste es el gran salto que se realiza sin red epistemológica alguna: de la prevención a la predicción. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; margin: 14pt 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Umbrales diagnósticos más bajos para muchos desórdenes existentes o nuevos diagnósticos que podrían ser extremadamente comunes en la población general, de esto nos advierte Allen Frances, jefe de grupo de tareas del DSM IV,&amp;nbsp; en su escrito &lt;i&gt;Abriendo la caja de Pandora&lt;/i&gt;. Refiriéndose a los nuevos trastornos que incluirá el DSM-V, este autor cita algunos de los nuevos diagnósticos problemáticos: &lt;i&gt;el síndrome de riesgo de psicosis&lt;/i&gt;, («es ciertamente la más preocupante de las sugerencias. La tasa de falsos positivos sería alarmante del 70 al 75%»). &lt;i&gt;El trastorno mixto de ansiedad depresiva&lt;/i&gt;.&amp;nbsp; &lt;i&gt;El trastorno cognitivo menor&lt;/i&gt;, («está definido por síntomas inespecíficos&lt;i&gt;...&lt;/i&gt; el umbral ha sido dispuesto&lt;i&gt; &lt;/i&gt;para&lt;i&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/i&gt;&amp;nbsp;incluir un enorme 13.5% de la población».) &amp;nbsp;&lt;i&gt;Trastorno de atracones&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno disfuncional del carácter con disforia&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno coercitivo parafílico&lt;/i&gt;. &lt;i&gt;El trastorno de hipersexualidad&lt;/i&gt;, etc. Aumenta, por tanto, el número de trastornos y aumenta también el campo semántico de muchos de ellos, como el famoso TDAH, ya que se permite el diagnóstico basado sólo en la presencia de síntomas, no requiriendo discapacidad y, además, se reduce a la mitad el número de síntomas requeridos para adultos. El diagnóstico de TDAH también se contempla en presencia de autismo, lo cual implicaría la creación de dos falsas epidemias e impulsaría el uso aumentado de estimulantes en una población especialmente vulnerable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Si juntamos este manejo estadístico con la heterogeneidad temática de los grupos de trabajo, que se multiplican y que van desde la identidad de género, pasando por la adaptación de los impulsos, hipersexualidad, cambios de humor etc., no podemos obviar que las clasificaciones internacionales pretenden una autonomía total respecto de cualquier marco teórico, y por ende, libre de cualquier tipo de control de rigor epistémico. Sin embargo, no creemos que las clasificaciones y tratamientos puedan ser neutrales respecto a las teorías etiológicas, como se pretende, y al mismo tiempo ser neutrales respecto de la ideología del &lt;i&gt;Control Social&lt;/i&gt;, e intereses extra clínicos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Paul Feyerabend, en &lt;i&gt;El mito de la ciencia y su papel en la sociedad&lt;/i&gt;, nos dice: «Básicamente, apenas si hay diferencia alguna entre el proceso que conduce a la enunciación de una nueva ley científica y el proceso que precede a una nueva ley en la sociedad». Parece ser, sigue diciendo este autor en &lt;i&gt;Adiós a la razón,&lt;/i&gt; que: «El mundo en que vivimos es demasiado&amp;nbsp; complejo para ser comprendido por teorías que obedecen a principios (generales) epistemológicos. Y los científicos, los políticos -cualquiera que intente comprender y/o influir en el mundo-, teniendo en cuenta esta situación, violan reglas universales, abusan de los conceptos elaborados, distorsionan el conocimiento ya obtenido y desbaratan constantemente el intento de imponer una ciencia en el sentido de nuestros epistemólogos».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Finalmente, queremos llamar&amp;nbsp; la atención&amp;nbsp; del peligro que supone para la clínica de las sintomatologías psíquicas, que los nuevos clínicos estén formateados, deliberadamente, en la ignorancia de la psicopatología clásica, pues,&amp;nbsp; ésta responde a la dialéctica entre teoría y clínica, entre saber y realidad. Psicopatología clínica que ya no se enseña en nuestras facultades ni en los programas de formación de los MIR y PIR. Y sin embargo, se les alecciona en el paradigma de la indicación... farmacológica:&amp;nbsp; universalización prescriptiva para todos y para todo, y que en nada se diferencia&amp;nbsp; de una máquina expendedora de etiquetas&amp;nbsp; y reponedora de &lt;i&gt;medicación.&lt;/i&gt;&amp;nbsp; El resultado que denunciamos es un desconocimiento de los fundamentos de la&amp;nbsp; psicopatología, un escotoma importante a la hora de explorar a los pacientes y, en consecuencia, una limitación más que considerable a la hora de diagnosticar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;En tanto que el conocimiento es la forma más ética que tenemos de acercarnos a nuestra plural realidad, no ha de ser un problema la coexistencia de diferentes saberes sobre la complejidad del ser humano.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Por todo ello proponemos llevar a cabo acciones con el objetivo de poner límite a todo este proceso incrementalista de las clasificaciones internacionales, y trabajar con criterios de clasificación que tengan una sólida base psicopatológica y, por tanto, que provengan&amp;nbsp; exclusivamente de la clínica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Barcelona, a 14 de Abril de 2011&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="color: #073763; text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;&lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;PARA FIRMAR EL MANIFIESTO PULSAR AQUÍ.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;AGRADECEREMOS LA MÁXIMA DIFUSIÓN DE ESTE PRIMER MANIFIESTO (al que seguirán otros de diferentes países).&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;Información y contacto:&amp;nbsp;&lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com"&gt; &lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;span style="font-size: 13pt;"&gt;Los Grupos e Instituciones que deseen adherirse a la campaña, pueden enviar un correo a stopdsm@gmail.com &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyTextIndent" style="text-indent: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;MANIFEST A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Mitjançant el present escrit, els professionals i institucions &lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;sotasignades&lt;/a&gt;, ens manifestem a favor&amp;nbsp; de criteris clínics de diagnosis, i per tant en contra de la imposició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Desordres Mentals de l’American Psychiatric Association com a criteri únic en la clínica de les simptomatologies psíquiques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Volem compartir, debatre i consensuar el coneixement clínic -logia- sobre el pathos psíquic -patiment simptomàtic, que no malaltia-&amp;nbsp; a fi de qüestionar l'existència d'una salut psíquica, estadística o normativa, així com la impostura clínica i intel·lectual del desordre, trastorn, malaltia mental. També volem denunciar la imposició del&amp;nbsp; tractament únic -teràpies tipificades per a trastorns formatats- pel menyspreu que suposa a les diferents teories i estratègies terapèutiques, i a la llibertat d'elecció dels pacients. En el moment actual, assistim a l’esdevenir d'una clínica cada vegada menys dialogant, més indiferent a les manifestacions del patiment psíquic, aferrada als protocols i als tractaments exclusivament pal·liatius per a les&amp;nbsp; conseqüències, i no per a&amp;nbsp; les seves causes. Tal com diu G. Berrios (2010) «Ens enfrontem a una situació paradoxal en la qual se'ls demana als clínics que acceptin un canvi radical en la forma de desenvolupar la seva labor, (ex. abandonar els consells de la seva pròpia experiència i seguir els dictats de dades estadístiques impersonals) quan en realitat, les bases actuals de l'evidència no són unes altres que el que diuen els estadístics, els teòrics, els gestors, les empreses (com l'Institut Cochrane) i els inversors capitalistes que són precisament aquells que diuen on es posen els diners». En conseqüència manifestem la nostra defensa d'un model sanitari, en el que la paraula sigui un valor a promoure i en el que cada pacient sigui tingut en compte en la seva particularitat. La defensa de la dimensió subjectiva implica una confiança en allò que cadascun posa en joc per tractar el que en ell mateix es revela com a insuportable, estrany a si mateix, però, no obstant això, familiar. Manifestem la nostra repulsa a les polítiques assistencials que persegueixen la seguretat en detriment de les llibertats i els drets. A les polítiques que, amb el pretext de les bones intencions i de la recerca del bé del pacient, el redueixen a un càlcul del seu rendiment, a un factor de risc o a un índex de vulnerabilitat que ha de ser eliminat, poc menys que per força.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Per a qualsevol disciplina, l'aproximació a la realitat del seu camp es fa mitjançant una teoria. Aquest saber limitat no hauria de confondre's amb "La Veritat",&amp;nbsp; doncs suposaria actuar com una ideologia o religió,&amp;nbsp; en la qual qualsevol pensament, esdeveniment o fins i tot el llenguatge utilitzat, està al servei de forçar el re-ligare entre saber i veritat. Qualsevol clínic amb un determinat esperit científic sap que la seva teoria és el que Aristòtil anomenaria un Organon, és a dir, una eina d'acostament a una realitat sempre més plural&amp;nbsp; i canviant, i en la qual les categories oposades han de deixar espai a la manifestació d'aquesta diversitat, permetent així una ampliació tant teòrica com pràctica. Aquesta concepció s'oposa a la idea d'un cànon, en el sentit del que necessàriament, obligatòriament i prescriptivament les coses són i han de funcionar de determinada manera. Tots sabem les conseqüències d'aquesta posició que va de l'orientatiu al normatiu, prescriptiu per a, finalment, convertir-se en coercitiu. És aquí on el saber esdevé exercici d'un poder en tant que sancionador, en un sentit ampli, del que obeeix o desobeeix aquest cànon. Ordenació de la subjectivitat a l'Ordre Social que reclamen els mercats. Tot per al pacient sense el pacient. Un saber sense subjecte ja és un poder sobre el subjecte. Autoritarisme científic, ho anomena Javier Peteiro.&amp;nbsp; Per tot això volem manifestar la nostra oposició a l'existència d'un Codi de Diagnòstic Únic Obligatori i Universal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;D'altra banda, el model a-teòric del que fa gala el DSM, i que s'ha volgut confondre amb objectivitat, ens parla de la seva falla epistemològica.&amp;nbsp; Basti recordar la seva indefinició sobre què podem entendre com a trastorn mental, així com per salut psíquica. Els continguts d'aquesta taxonomia psiquiàtrica responen molt més a pactes polítics que a observacions clíniques, la qual cosa dóna lloc a un problema epistemològic molt greu. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Quant al mètode classificatori del DSM, constatem que es poden classificar, amuntegar o agrupar moltes coses, però això no és establir una entitat nosogràfica en un camp determinat. Finalment, i en la mateixa línia que l'anterior, l'estadística emprada en el DSM té un punt de partida feble: l'ambigüitat de l'objecte sobre el qual s'opera, és a dir, el concepte de trastorn mental.. L’estadística es presenta com una tècnica, un estri que pot ser posat al servei de múltiples causes i de tot tipus. Són les persones les que fan servir els ítems i valors de base de la corba estadística, però també les que decideixen el lliscament, més o menys cap als marges del que després volem quantificar i interpretar. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;En aquest context de pobresa i confusió conceptual, la propera publicació del DSM-V suposa una clara amenaça: ningú quedarà fora d'allò que es deté, del que emmalalteix. No quedarà espai per a la salut, en termes de canvi, de mobilitat, de complexitat o de multiplicitat de les formes. Tots malalts, tots trastornats. Qualsevol manifestació de malestar serà ràpidament transformada en símptoma d'un trastorn que necessita ser medicalitzat per a tota la vida. Aquest és el gran salt que es fa sense cap mena de xarxa epistemològica: de la prevenció a la predicció. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Llindars diagnòstics més baixos per a molts desordres existents o nous diagnòstics que podrien ser extremadament comuns en la població general, d'això ens adverteix Allen Frances, cap de grup de tasques del DSM IV,&amp;nbsp; en el seu escrit “Obrint la caixa de Pandora”. Referint-se als nous trastorns que inclourà el DSM-V, aquest autor cita alguns dels nous diagnòstics problemàtics: la síndrome de risc de psicosi, («és certament el més preocupant dels&amp;nbsp; suggeriments. La taxa de falsos positius seria alarmant del 70 al 75%»). El trastorn mixt d'ansietat depressiva. El trastorn cognitiu menor, («està definit per símptomes inespecífics... el llindar ha estat disposat per incloure un enorme 13.5% de la població»). Trastorn de fartanera en el menjar. El trastorn disfuncional del caràcter amb disfòria. El trastorn coercitiu parafílic. El trastorn d’hipersexualitat, etc. Augmenta, per tant, el nombre de trastorns i augmenta també el seu camp semàntic, com el famós TDAH, ja que es permet el diagnòstic basat només en la presència de símptomes, no requerint discapacitat i, a més, es redueix a la meitat el nombre de símptomes requerits per a adults. El diagnòstic de TDAH també es contempla en presència d'autisme, la qual cosa implicaria la creació de dues falses epidèmies i impulsaria l'ús augmentat d'estimulants en una població especialment vulnerable.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Si unim aquest maneig estadístic amb l'heterogeneïtat temàtica dels grups de treball, que es multipliquen i que van des de la identitat de gènere, passant per l'adaptació dels impulsos, hipersexualitat, canvis d'humor etc., no podem obviar que les classificacions internacionals pretenen una autonomia total respecte de qualsevol marc teòric i, per tant, lliure de qualsevol tipus de control de rigor epistèmic. No obstant això, no creiem que les classificacions i tractaments puguin ser neutrals respecte a les teories etiològiques, com es pretén, i alhora ser neutrals respecte de la ideologia del Control Social, i interessos extra clínics.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Paul Feyerabend, en “El mite de la ciència i el seu paper en la societat”, ens diu: «Bàsicament, amb prou feines no hi ha cap diferència entre el procés que condueix a l'enunciació d'una nova llei científica i el procés que precedeix una nova llei en la societat». Sembla ser, continua dient aquest autor a &amp;nbsp;“Adéu a la raó”, que: «El món en què vivim és massa&amp;nbsp; complex per ser comprès per teories que obeeixen a principis (generals) epistemològics. I els científics, els polítics -qualsevol que intenti comprendre i/o influir el món-, tenint en compte aquesta situació, violen regles universals, abusen dels conceptes elaborats, distorsionen el coneixement ja obtingut i desbaraten constantment l'intent d'imposar una ciència en el sentit dels nostres epistemòlegs».&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Finalment, volem cridar l'atenció sobre el perill que suposa per a la clínica de les simptomatologies psíquiques, que els nous clínics estiguin formatats, deliberadament, en la ignorància de la psicopatologia clàssica, doncs&amp;nbsp; aquesta respon a la dialèctica entre teoria i clínica, entre saber i realitat. Psicopatologia clínica que ja no s'ensenya a les nostres facultats ni als programes de formació dels MIR i PIR. I no obstant això, se'ls instrueix en el paradigma de la indicació... farmacològica:&amp;nbsp; universalització prescriptiva per a tots i per a tot, i que en res es diferencia&amp;nbsp; d'una màquina expenedora d'etiquetes&amp;nbsp; i reposadora de medicació.&amp;nbsp; El resultat que denunciem és un desconeixement dels fonaments de la&amp;nbsp; psicopatologia, un escotoma important a l'hora d'explorar els pacients i, en conseqüència, una limitació més que considerable a l'hora de diagnosticar. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Si el coneixement és la forma més ètica que tenim d'apropar-nos a la nostra plural realitat, no ha de ser un problema la coexistència de diferents sabers sobre la complexitat de l'ésser humà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Per tot això proposem dur a terme accions amb l'objectiu de posar límit a tot aquest procés en increment de les classificacions internacionals, i treballar amb criteris de classificació que tinguin una sòlida base psicopatològica i, per tant, que provinguin&amp;nbsp; exclusivament de la clínica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Barcelona, a 14 d'abril de 2011&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ"&gt;PER SIGNAR EL MANIFEST, CLICAR AQUÍ&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/" target="_blank"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Per informació i contactes:&amp;nbsp; &lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com" target="_blank"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;AGRAIREM LA MÀXIMA DIFUSIÓ D'AQUEST PRIMER MANIFEST&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;(al qual seguiran uns altres de diferents països). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Les dades proporcionades seran tractades de forma confidencial&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;(només es farien públiques en el cas de presentar les adhesions a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;algun organisme oficial).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Els grups i institucions que es vulguin afegir a la campanya poden &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;enviar un correu a &lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com" target="_blank"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;Si ho desitja, pot donar-se de baixa de la llista de suport enviant un&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #002060;"&gt;correu a &lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com" target="_blank"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;b&gt;MANIFESTE POUR UNE PSYCHOPATHOLOGIE CLINIQUE&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;b&gt;NON STATISTIQUE&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Par le présent texte, les professionnels et organisations signataires, se prononcent en faveur de critères cliniques de diagnostic, et par conséquent à l'encontre de ce qui est imposé par le "Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders" ou DSM IV par l'Association de Psychiatrie américaine comme grille de critères unique pour la clinique de la symptomatologie psychiatrique.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Nous souhaitons partager, débattre et nous mettre d'accord sur les connaissances cliniques concernant les pathologies psychiques - souffrances symptomatiques et non pas maladies - afin de mettre en question une santé psychique qui serait statistique ou normative, ainsi que l'imposture clinique et intellectuelle du "désordre", du "trouble", de la "maladie" mentale. Nous voulons aussi dénoncer que soit imposé un traitement unique - thérapies codifiées pour troubles formatés - au mépris des différentes théories et stratégies thérapeutiques et de la liberté de choix du patient.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;En ce moment nous assistons à la naissance d'une clinique qui fait chaque fois moins de place au dialogue, qui est de plus en plus indifférente aux manifestations de souffrance psychique, qui est cramponnée aux protocoles et aux traitements exclusivement palliatifs des conséquences, et non des causes. Comme le disait G. Berrios (2010) : "Nous sommes confrontés à une situation paradoxale dans laquelle il est demandé aux cliniciens d'accepter un changement radical dans la façon de concevoir leur travail (exemple: abandonner les conseils de l'expérience au profit des dictats fournis par des données statistiques impersonnelles) quand, en réalité, les fondements actuels de la certitude ne sont autres que ce que disent les statistiques, les théoriciens, les gestionnaires, les entreprises (comme l'Institut Cochrane) et les investisseurs capitalistes qui sont précisément ceux qui disent où se trouve l'argent.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Par conséquent, nous défendons un modèle de santé où la parole serait une valeur à promouvoir et où chaque patient serait considéré dans sa singularité. La défense de la dimension subjective implique la confiance dans ce que chacun met en jeu pour traiter quelque-chose en soi qui se révèle insupportable, étranger à soi, et cependant familier. Nous manifestons notre répulsion à l'égard des politiques d'assistance qui recherchent la sécurité au détriment des libertés et des droits. A l'égard des politiques qui, sous couvert de bonnes intentions et de la recherche du bien du patient, le réduisent à un calcul de rendement, à un facteur de risque ou à un indice de vulnérabilité qui doit être éliminé, à peine moins violemment que par la force.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Quelle que soit la discipline, l'approche de la réalité de son objet se fait au travers d'une théorie. Ce savoir limité ne saurait se confondre avec La Vérité, car cela supposerait de faire comme une idéologie ou une religion, où toute pensée ou évènement, et y compris le langage utilisé, servent à forcer à faire un lien (re-ligare) entre savoir et vérité. Tout clinicien qui a un certain esprit scientifique sait que sa théorie est ce qu'Aristote appelait un Organon, c'est à dire un outil pour approcher une réalité qui est toujours plus multiple et changeante, et dont les classifications doivent laisser de la place à la manifestation de cette diversité, permettant ainsi le progrès théorique aussi bien que pratique.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Cette conception s'oppose à l'idée de règle au sens où nécessairement, obligatoirement et inéluctablement les choses sont et doivent fonctionner d'une manière déterminée. Nous savons tous quelles sont les conséquences de cette position qui va de l'orientation vers la norme, à la prescription, pour finir par devenir contrainte. C'est ici que le savoir se transforme en exercice du pouvoir&amp;nbsp;: quand il sanctionne, au sens large, ce qui obéit ou n'obéit pas à cette règle. Ordonnancement de la subjectivité à l'Ordre Social que réclament les marchés. Tout pour le patient sans le patient. Un savoir sans sujet est un pouvoir sur le sujet. C'est ce que J. Peteiro a appelé l'autoritarisme scientifique.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;C’est pour tout cela que nous voulons manifester notre opposition à l'existence d'un Code Diagnostic Unique Obligatoire et Universel.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Par ailleurs, le modèle a-théorique dont se pare le DSM, et qu'on a voulu confondre avec de l'objectivité, nous parle de ses failles épistémologiques. Il n'est que d'évoquer son manque de définition concernant ce que nous pouvons comprendre par "trouble mental" ou "santé psychique". Le contenu de cette taxonomie psychiatrique relève plus d'ententes politiques que d'observations cliniques, ce qui engendre un problème épistémologique très grave.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Quant à la méthode de classification du DSM, on constate qu'on peut classer, entasser ou regrouper beaucoup de choses, mais que ce n'est pas établir une entité nosographique dans un champ déterminé.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Enfin, dans la même veine que ce qui précède, les statistiques utilisées ont un point de départ faible: l'ambiguïté de l'objet auquel elles sont appliquées, c'est à dire le concept de "trouble mental". Les statistiques se présentent comme une technique, un outil qui peut être mis au service de questions multiples et en tous genres. Ce sont les mêmes personnes qui définissent les items et les valeurs de base de la courbe statistique, qui décident aussi de l’inclinaison plus ou moins éloignée de la marge de ce qui va être quantifié et interprété ultérieurement.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Dans ce contexte de pauvreté et de confusion conceptuelle, la prochaine publication du DSM-V suppose une menace évidente: personne ne sera à l'abris de quelque-chose qui le stoppe, qui en fasse un malade. Il ne restera pas d'endroit pour la santé, en termes de changement, de mouvance, de complexité ou de multiplicité des façons d'être. Tout le monde malade, tout le monde victime de "trouble mental". Toute manifestation de mal-être sera rapidement convertie en symptôme de "trouble mental" qui nécessitera une médicalisation à vie. C'est le grand saut qui a été fait sans aucun appui épistémologique: de la prévention à la prédiction.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Des seuils diagnostics plus bas pour beaucoup de "désordres" existants ou de nouveaux diagnostics qui pourraient être extrêmement courants dans la population générale, voilà de quoi nous prévient Allen Frances, chef de groupe de travail du DSM-IV, dans son écrit &lt;i&gt;"Ouvrant la boîte de Pandore".&lt;/i&gt; Faisant référence aux nouveaux "troubles" que comprendra le DSM-V, cet auteur cite quelques-uns des nouveaux diagnostics problématiques:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- le syndrome de risque de psychose ("c'est certainement la plus préoccupante des suggestions. Le taux de faux-positifs serait alarmant, de l'ordre de 70 à 75 %").&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" mixte d'anxiété dépressive [ce qui s’appelait jadis la dépression névrotique&amp;nbsp;? ].&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" cognitif mineur ("il a été défini pour des symptômes non spécifiques (...) le seuil a été fixé pour (...) comprendre un énorme 13 % de la population")[Il avait été question jadis de MBD&amp;nbsp;; minor brain dysfunctions, troubles de soft, Touwen, in&amp;nbsp;: Wallon&amp;nbsp;: La Vie mentale, p. 66].&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" de l'excessivité&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" dysfonctionnel du caractère avec dysphorie&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" de la déviation sexuelle [Dans le DSM IV, il y a des pédophiles, mais plus d’homosexuels]&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- Le "trouble" de l'hypersexualité&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;- etc.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;[Contradiction massive&amp;nbsp;: tout le monde est jugé potentiellement malade, en même temps que convoqué au «&amp;nbsp;travailler plus&amp;nbsp;», autrement dit au «&amp;nbsp;surtravail&amp;nbsp;» (Ueberarbeit)]&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Par conséquent, il y a augmentation du nombre de "troubles" et augmentation aussi du champ sémantique de nombre d'entre eux, comme le fameux TDAH, [Trouble de déficit de l'attention / hyperactivité], qui non seulement se permet un diagnostic basé seulement sur la présence de symptômes, et ne requérant pas l'incapacité, mais encore est réduit pour les adultes à la moitié du nombre des symptômes requis. Le diagnostic TDHA se rencontre aussi dans l'autisme, ce qui impliquerait la création de deux fausses épidémies et engendrerait une augmentation de l'utilisation de stimulants dans une population particulièrement vulnérable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Si on relie ce traitement statistique avec l'hétérogénéité thématique des groupes de travail, qui se multiplient et vont de l'identité en passant par l'adaptation des pulsions, l'hypersexualité, les changements d'humeur, etc., force est de constater que les classifications internationales prétendent être totalement autonomes par rapport à une quelconque empreinte théorique et, par conséquent, libres de tout type de contrôle sur le plan de la rigueur épistémologique. Cependant, nous ne croyons pas que les classifications et traitements puissent être neutres par rapport aux théories étiologiques, comme on le prétend, et dans le même temps être neutres par rapport à l'idéologie du Contrôle Social, et à des intérêts autres que la clinique.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Paul Feyerabend, dans &lt;i&gt;Le mythe de la science et sa mission dans la société&lt;/i&gt;, nous dit: &lt;i&gt;«&amp;nbsp;A la base, c'est à peine s'il y a une différence entre le processus qui conduit à l'énonciation d'une nouvelle loi scientifique et le processus qui précède un nouvelle loi dans la société&amp;nbsp;»&lt;/i&gt;. Il semble, poursuit cet auteur dans &lt;i&gt;Adieu la Raison&lt;/i&gt;, que &lt;i&gt;:&amp;nbsp;»Le monde dans lequel nous vivons est trop complexe pour être compris par les théories qui obéissent aux principes (généraux) de l'épistémologie. Et les scientifiques, les politiques - toute personne qui veut comprendre et/ou avoir une influence dans le monde -, prenant en compte cette situation, violent les règles universelles, abusent des concepts, déforment les connaissances déjà acquises et empêchent constamment les tentatives pour imposer une science au sens de nos épistémologues.&amp;nbsp;»&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Enfin, nous voulons attirer l'attention sur le danger que représente pour la clinique des symptômes psychiatriques le fait que les nouveaux cliniciens sont formatés, délibérément, dans l'ignorance de la psychopathologie classique, puisque cela entre dans la dialectique entre théorie et clinique, entre savoir et&amp;nbsp; réalité. La psychopathologie clinique qui déjà n'est pas enseignée dans nos facultés non plus que dans nos programmes de formation (...).Cependant, ils sont instruits du modèle d'indication... pharmacologique: universalisation de la prescription pour tous et pour tout, et qui ne se différencie en rien d'un distributeur automatique d'étiquettes psy et de réponses médicamenteuses. Ce que nous dénonçons est une méconnaissance des fondements de la psychopathologie, un obscurcissement de taille au moment d'examiner les patients et, par conséquent, une limite plus que considérable au moment d'établir un diagnostic.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Dans la mesure où la connaissance est la forme la plus éthique que nous ayons de nous approcher de notre réalité plurielle, la coexistence de différents savoirs sur la complexité de l'être humain n'est pas un problème.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;C'est pour tout cela que nous proposons de mettre en oeuvre des actions qui auraient pour objectif de poser des limites à tout ce processus croissant des classifications internationales, et de travailler avec des critères de classification qui auraient une base solide en psychopathologie et qui, par conséquent, proviendraient exclusivement de la clinique.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Barcelone, le 14 Avril 2011&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Pour signer le manifeste, cliquer là:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ" rel="nofollow" target="_blank"&gt;https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHN4Q3VsOU1EaHRoejRGYmlLcTZ3SGc6MQ&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Nombre = prénom&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Apellido = nom de famille&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Ciudad = commune&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Pais = pays&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Nous serons reconnaissants de la diffusion maximum de ce premier manifeste (suivi d'autres, de pays différents)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Les éléments recueillis seront traités de façon confidentielle (ils ne seront publiés qu'au moment de présenter les adhésions à un organisme officiel)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Les groupes et organisations qui souhaitent adhérer à la campagne peuvent envoyer un courrier à stopdsm@gmail.com&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Information et contact: stopdsm@gmail.com&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;MANIFEST FOR A CLINICAL NON-STATISTICAL PSYCHOPATHOLOGY&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;By this manifest, the undersigned professionals and institutions, want to declare ourselves in favor of clinical diagnostic criteria, and therefore against the imposition of the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders of the American Psychiatric Association, as the sole criterion in the clinic of psychological symptoms. We would like to share, discuss and agree on the clinical knowledge &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;-logy&lt;/i&gt;- on mental &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;pathos&lt;/i&gt;, understood as symptomatic suffering, and not a disease. We wish to question the existence of mental health, statistical or normative, as well as the clinical and intellectual imposture of the notion of mental disorder or mental illness. We also want to denounce the imposition of one sole therapy treatment for typified disorders. These being formatted to the detriment and contempt of other theories and treatment strategies, as well as the contempt of the patients’ right to choose. At present, we witness how clinical practice is becoming less dialogist and more indifferent to the manifestations of mental sufferings, clinging to the protocols and palliative treatments, which only address the consequences, but not their causes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;As stated by G. Berrios (2010) &amp;nbsp;"We are facing a paradoxical situation in which clinicians are asked to accept a radical change in the way of developing their work, (ie leave the advice of your own experience and follow the dictates of statistical and impersonal data) when in fact, currently, the basis that are used for evidence are no different than what the statistics, theorists, managers, companies (such as the Cochrane Institute) and capitalist investors say, being these who precisely say where you put the money." We thus want to uphold a health model, where the speech is a value to promote and where each patient is considered in its particularity.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;The defense of the subjective dimension entails to value and consider what each one brings into play to address what remains unbearable, stranger to oneself, but yet familiar. We express our rejection to the welfare policies which prioritize security at the expense of freedom and human rights. Policies that, under the guise of good intentions and the search for the good of the patient, reduce the patient to a performance calculation, a risk factor or a vulnerability index which ought to be removed, nearly by force.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;For any discipline, the approach to the reality is done through a theory. But this limited knowledge should not be confused with &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;The Truth.&lt;/i&gt; This would act as an ideology or religion, where any thought, event, or even the used language would serve to promote the &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;re-ligare&lt;/i&gt; between knowledge and truth. Any clinician with a true scientific spirit knows that his theory is what Aristotle called an &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Organon&lt;/i&gt;, that is a tool to approach a reality, which becomes always more plural and changeable, and whose categories are only an expression of its diversity, making it become wider from both a theoretical and practical perspective. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;This conception is opposed to the idea of ​​a &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;canon&lt;/i&gt;, in the sense of what necessarily things are and that they must perform in a certain way. We all know the consequences of this kind of position that goes from being indicative to set a rule and become prescriptive, and ultimately coercive. This is where knowledge becomes the exercise of a power that sanctions as per what obeys or disobeys this &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;canon&lt;/i&gt;. It also means the subordination of subjectivity to the management of social order, as per what markets demand. Everything is for the patient but without taking the patient into consideration. We know that any knowledge dismissing the subject constitutes an act of power on this subject. J. Peteiro calls it “&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;scientific authoritarianism”.&lt;/i&gt; For all this, we want to express our opposition to the existence of &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;a Sole, Compulsory and Universal Diagnosis Code&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;Furthermore, the a-theoretical model that the DSM boats about, claiming to guarantee any objectivity, only talks about his epistemological failure. Suffice is to recall its inability to define what a mental disorder and mental health are. The contents of this psychiatric taxonomy respond more to political reasons and agreements than to clinical observations, leading to a very serious epistemological problem.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Regarding the classification method applied at the DSM, we find that even though many things can be sorted, stacked or grouped, there is no nosographic entity that can be established in a given field. Finally, and in the same line as above, the statistics used in the DSM have a weak point of origin: the ambiguity of the object on which it operates, that is, the concept of mental disorder. Statistics are presented as a technique, a tool that can be used for multiple causes, of any kind. Items and basic values ​​of the statistical curve are handled by persons, and they are responsible to quantify and interpret the data.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;In this context of poverty and confusion, the forthcoming DSM-V constitutes a clear threat: no one is sheltered from what is fixed as illness. There is no room for health in terms of change, mobility, complexity and multiplicity of forms. All of us are patients and we all suffer from a disorder. Any manifestation of discomfort will be quickly transformed into symptoms of an illness that needs to be medicalized for life. This is the big leap that has been done without any epistemological net: from prevention to the prediction. Frances Allen, head of Task Force of the DSM IV, warn us in his article “&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Opening Pandora's box&lt;/i&gt;”&amp;nbsp; about lower diagnostic thresholds for many existing or newly diagnosed disorders that could be extremely common in the general population. He also lists some of the new conditions that are to be included within the DSM-V: the &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;risk of psychosis syndrome&lt;/i&gt; (“It is certainly the most disturbing suggestios. The false positive rate would be alarming, going from 70 to 75%”). &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;The mixed depressive anxiety disorder&lt;/i&gt;. &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Minor cognitive disorder&lt;/i&gt; (“is defined by specific symptoms ... the threshold has been arranged to include a massive 13.5% of the population".) &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Binge eating disorder&lt;/i&gt;. &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Dysfunctional disorder character with dysphoria. Paraphilic coercive disorder. Hypersexuality disorder, etc.&lt;/i&gt; As a result, it does not only increase the number of disorders but also the semantic field of many of them, as it is in the case of the ADHD. The DSM-V promotes a diagnosis based on the sole presence of symptoms, and doesn’t entail any disability. Furthermore, it reduces to the half the number of symptoms required for adults. The diagnosis of ADHD is also provided in the presence of autism, which would involve creating two false epidemics and would foster an increased use of stimulants in a particularly vulnerable population.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;If we combine these statistics with the heterogeneity thematic working groups that have proliferated, ranging from &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;gender identity, through the adaptation of the pulse, hyper-sexuality, mood swings&lt;/i&gt; etc.,&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"&gt;we cannot ignore the pursuit of a full autonomy with respect to any theoretical framework and any epistemic rigor control by the international classifications. We, nevertheless, do not believe that the classifications and treatments can be neutral with respect to etiology theories, as it is intended. They can neither be neutral with respect to the ideology of &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;social control&lt;/i&gt;, and other extra-clinical interests.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Paul Feyerabend, in “&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;The Myth of Sscience and its Role in society”&lt;/i&gt;, writes: "Basically, there is hardly any difference between the process leading to the formulation of a new scientific law and the process that precedes a new law in society " It seems, continues this author in “&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Farewell to Reason”&lt;/i&gt; that: "The world we live in is too complex to be understood by theories that obey to epistemological (general) principles. And scientists, politicians, -anyone trying to understand and / or influence the world and, taking into account this situation,- are violating universal rules, abusing of developed concepts, distorting the knowledge already obtained and constantly thwarting attempts to impose a science, in the sense used by our epistemologists&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;. "&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Finally, we would like to draw attention to the danger it involves to the treatment of psychological symptoms the fact that new clinicians are&lt;a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=3992868577229177219&amp;amp;postID=5441502579997992097" name="_GoBack"&gt;&lt;/a&gt; deliberately educated in the ignorance of classical psychopathology. Clinical psychopathology responds to the dialectic between theory and clinical practice, between knowledge and reality, but it is no longer taught at our universities. And yet, they are instructed in the paradigm of a pharmacologic approach that has become universally prescriptive for everybody and for any condition. It is not much different from a label vending machine, which restocks medication. What we denounce is the complete ignorance of the foundations of psychopathology, a fundamental tool when exploring patients and, consequently, a considerable constraint when making a diagnosis.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Since knowledge may the most ethical way for approaching our plural reality, the coexistence of different theories about the complexity of human beings should be respected.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Therefore, we propose to take actions in order to stop the increasing spread and growth of international classifications, and alternatively work with classification criteria which are based on psychopathology fundamentals and exclusively stem from the clinical practice.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;Barcelona, April 14&lt;sup&gt;th&lt;/sup&gt; 2011&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="color: #073763; font-family: Georgia,&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;,serif; line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;http://stopdsm.blogspot.com&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 14pt;"&gt;&lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri; font-size: medium;"&gt;&lt;b&gt;MANIFESTO POR UMA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA NÃO ESTATÍSTICA&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Através do presente texto, os profissionais e organizações signatárias, pronuciam-se a favor de criterios clínicos de diagnóstico, e assim, contra aquilo que é imposto no &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, ou DSM IV, pela &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;American Psychiatric Association &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;como grelha única de critérios para a clínica da sintomatologia psíquica.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Desejamos partilhar, debater e criar consensos em torno do &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;logos &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;clínico que diga respeito à &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;pathos &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;psíquica – sintomatologia do sofrimento, e não doença – a fim de questionar a noção de &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;saúde psíquica &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;estatística ou normativa, assim como as imposturas clínicas e intelectuais em que consistem as noções de &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;distúrbio&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;perturbação &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;e &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;doença mental&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;. Queremos também denunciar a imposição de um tratamento único – terapias tipificadas para perturbações formatadas – desprezando diferentes quadros teóricos e estratégias &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;terapêuticas, assim como a liberdade de escolha do paciente.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;No momento actual assistimos a uma prática clínica cada vez menos dialogante, mais indiferente às manifestações de sofrimento psíquico e agarrada a protocolos e tratamentos paliativos das consequências e não das causas. Como diz G. Berrios (2010) «Enfrentamos uma situação paradoxal em que se pede aos clínicos que aceitem uma mudança radical na forma como desenvolvem o seu trabalho (pondo de lado o saber acumulado pela sua própria experiência a favor dos ditames de dados estatísticos impessoais), quando na realidade as &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;certezas clínicas &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;de hoje são dadas por dados estatísticos de teóricos, gestores, de &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;empresas (como o Cochrane Institute) e por investidores que, financiando apenas o que dá lucro, determinam que investigações se realizam ou não.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Em consequência, defendemos um modelo de saúde em que a palavra seja um valor a promover e em que cada paciente seja considerado na sua singularidade. A defesa da dimensão subjectiva implica a valorização do que cada um põe em jogo para tratar o que nele mesmo se revela insuportável, estranho a si mesmo ainda que ao mesmo tempo familiar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Manifestamos a nossa repulsa por políticas assistencialistas que visem a segurança em detrimento dos direitos e liberdades. Por políticas que, “para o bem do paciente” e sob o pretexto de boas intenções, o reduzem a um cálculo do seu rendimento, a um factor de risco ou a um índice de vulnerabilidade que debe ser eliminado; por vezes praticamente à força.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Em qualquer disciplina se usa uma teoria na abordagem do seu objecto. Este saber, limitado, não deberá confundir-se com A Verdade, na medida em que actuaria como ideologia ou &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;religião, onde qualquer pensamento, acontecimento, ou até a linguagem utilizada, estariam ao serviço de forçar o &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;re-ligare &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;de saber e verdade. O clínico com um certo espírito científico sabe que a sua teoria é aquilo a que Aristóteles chamaria um &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;organon&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, isto é, uma ferramenta de abordar uma realidade sempre mais plural e mutável, e onde as categorias propostas deixam espaço à manifestação dessa diversidade, permitindo por essa via a expansão teórica e prática. Esta concepção opõe-se à ideia de um &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;canon&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, no sentido daquilo que necessaria &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;e obrigatoriamente, pela prescrição, as coisas são, e do modo como terão que funcionar. Todos sabemos as consequências desta posição que, começando no orientacional, passa pelo normativo, o prescritivo, para finalmente converter-se no coercivo. É aqui que o saber se transforma num exercício de poder sancionador, num sentido &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;lato&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, do que obedece ou desobedece ao &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;canon. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Ordenação da subjectividade à Ordem Social reclamada pelos mercados. Tudo para o paciente sem o paciente. Um saber sem sujeito é desde logo um &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;poder sobre o sujeito. J. Peteiro chamou-lhe &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Autoritarismo Científico&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Por tudo isto manifestamos a nossa oposição à existência de um &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Código de Diagnóstico Único, Obrigatório e Universal. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Por outro lado, o modelo ateórico de que o DSM faz gala, e que quer confundir com objectividade, evidencia antes de mais a sua falha epistemológica. Basta recordar a sua indefinição sobre o que pode entender-se por &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;distúrbio mental &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;ou por &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;saúde psíquica&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;. Os conteúdos da taxonomia psiquiátrica respondem muito mais a acordos políticos que a observações clínicas, o que constirui um problema espistemológico gravíssimo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Quanto ao método classificativo do DSM, verificamos que se pode classificar, agrupar ou amontoar muitas coisas sem que com isso se estabeleça uma entidade nosológica num campo específico. Por último, e na mesma linha, a estatística utilizada no DSM assenta numa base débil: a ambiguidade do objecto sobre a qual opera, isto é, o conceito de perturbação mental. A estatística apresenta-se como uma técnica, uma ferramenta, que pode ser posta ao serviço de múltiplas causas, e de todo o tipo. E são pessoas quem utiliza os índices e os valores de base da curva estatística e que decidem o tamanho da moldura do quadro onde se vai quantificar e interpretar posteriormente.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Neste conceito de confusão e empobrecimento conceptuais, a próxima publicação do DSM-V pressupõe uma clara ameaça: ninguém ficará de fora daquilo de que se ocupa, do que faz um doente. Não restará espaço para a saúde, enquanto mudança, mobilidade, complexidade ou multipilicidade de formas. Todos doentes, todos perturbados. Qualquer manifestação de mal-estar será rapidamente transformada em sintoma de uma perturbação que necessitará ser &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;medicalizada &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;para toda a vida. É este o grande salto realizado sem qualquer rede &amp;nbsp;pistemológica: da prevenção à predição. Quadros de diagnóstico mais abrangentes para as perturbações existentes ou novos diagnósticos que poderão ser absolutamente correntes na população geral. Disto nos adverte Allen Frances, chefe do grupo de trabalho para o DSM-IV na sua obra &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Opening Pandora’s Box: The 19 Worst Suggestions For DSM V. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Referindo-se às novas perturbações incluídas no DSM-V, este autor cita alguns dos novos diagnósticos &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;problemáticos: o &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;síndroma de risco de psicose &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;(«é certamente a mais preocupante das sugestões; a taxa de falsos positivos será alarmante, 70% a 75%»). A &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;perturbação mista de ansiedade depressiva. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;O &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;disturbio cognitivo menor, &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;(«está definido por sintomas sem especificidade (...) o critério de diagnóstico foi fixado de modo a abranger uns enormes 13,5% da população»). A &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;compulsão alimentar; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;a &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;perturbação disfuncional de caracter com disforia, &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;a &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;parafilia coerciva, &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;a &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;hipersexualização, &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;etc. Aumenta portanto o número de perturbações assim como o campo semântico de muitas delas. É o caso da famosa &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;perturbação de hiperactividade com défice de atenção&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, já que se permite o diagnóstico&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;baseado apenas na presença de sintomas, sem que haja incapacidade; além disso o número de sintomas requerido para o diagnóstico de adultos foi reduzido para metade. O diagnóstico de PHDA também contempla os casos de autismo, o que implicaria a criação de duas falsas &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;epidemias e promoveria o aumento do consumo de estimulantes numa população&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;especialmente vulnerável. Se ao tratamento estatístico juntarmos a heterogeneidade temática dos grupos de trabalho, que se multiplicam e vão da identidade de género à adaptação dos impulsos, passando pela hipersexualidade, as alterações de humor, etc., é forçoso verificarmos que estas classificações internacionais querem-se totalmente desligadas de qualquer&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;referencial teórico de modo a escusaram-se ao controlo no plano do rigor espistemológico. Não obstante, não consideramos que as classificações e tratamentos possam ser neutros em relação às teorias etiológicas, e ao mesmo tempo ser neutrais a respeito da ideologia do &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;controlo social &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;e de interesses que não são os clínicos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Paul Feyerabend, em &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Science. The Myth and its Role in Society &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;(1975), diz-nos: «Básicamente não existe diferença entre o processo que conduz ao enunciado de uma nova lei científica e o processo que precede a uma nova lei na sociedade». Parece que, prossegue este autor em &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri-Italic;"&gt;Farewell to Reason&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;, «O mundo em que vivemos é demasiado complexo para ser compreendido por teorias que obedecem a princípios (gerais) epistemológicos. Os cientistas e os políticos – ou qualquer um que tente compreender e/ou influir no mundo –, tendo em conta esta situação, violam regras universais, abusam dos conceitos elaborados, distorcem o conhecimento já obtido e boicotam constantemente as tentativas de impor uma ciência no sentido dos nossos epistemólogos.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Para terminar queremos chamar a atenção para o perigo que constitui para a clínica da sintomatología psíquica, o facto dos novos clínicos estarem formatados, deliberadamente, na &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;ignorância da psicopatología clássica, pois esta responde à dialética entre teoria e clínica, entre saber e realidade. A psicopatologia clínica que já não é ensinada nas nossas universidades nem nos nossos programas de formação (…). Não obstante, a instrução é feita no modelo da rescrição psicofarmacológica: universalização da prescrição para todos e para tudo, que em nada se diferencia de um distribuidor automático de rótulos e de medicação. O que denunciamos é o desconhecimento dos fundamentos da psicopatologia, um obscurecimento&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;importante na hora de conhecer o paciente e, em consequência, uma mais que considerável limitação na hora de diagnosticar.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Calibri;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Na medida em que o conhecimento é a forma mais ética que temos de abordar uma realidade plural, a coexistência de diferentes saberes sobre a complexidade do ser humano, não é um &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;problema. Por tudo isto, propomos levar a cabo acções com o objectivo de pôr um limite a todo este proceso crescente de classificação internacional, e de trabalhar com processos de classificação que tenham uma base sólida em psicopatologia e que, portanto, advenham &amp;nbsp;exclusivamente da prática clínica.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"&gt;&lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri;"&gt;Barcelona, 14 de Abril de 2011&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"&gt;&lt;a href="mailto:stopdsm@gmail.com"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Calibri;"&gt;stopdsm@gmail.com&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"&gt;&lt;a href="http://stopdsm.blogspot.com/"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Calibri;"&gt;http://stopdsm.blogspot.com&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MANIFESTO A FAVORE DI UNA PSICOPATOLOGIA CLINICA CHE NON SIA SOLO STATISTICA.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Attraverso questo scritto, i professionisti e le istituzioni che sottoscrivono&lt;br /&gt;questo documento, si dichiarano a favore di criteri diagnostici clinici e&lt;br /&gt;pertanto contro l'imposizione del Manuale Diagnostico e Statistico dei Disturbi&lt;br /&gt;Mentali dell'Associazione Psichiatrica Americana come unico criterio delle&lt;br /&gt;sintomatologie psichiche.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vogliamo condividere la conoscenza clinico “logica” sul pathos psichico sulla&lt;br /&gt;“sofferenza sintomatica” e non sulla malattia.Vogliamo mettere in discussione&lt;br /&gt;l'esistenza di una salute psichica, statistica o normativa. Inoltre vogliamo&lt;br /&gt;denunciare l'imposizione di un trattamento unico,di “terapie classificate per&lt;br /&gt;disturbi catalogati” per il disprezzo che presenta verso le varie teorie e&lt;br /&gt;strategie terapeutiche e della libertà di scelta dei pazienti.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Attualmente assistiamo ad una clinica sempre meno dialogante, più indifferente&lt;br /&gt;alle manifestazioni della sofferenza psichica, aggrappata ai protocolli e alle&lt;br /&gt;cure meramente palliative, preoccupata più delle conseguenze che non delle sue&lt;br /&gt;cause. Come dice G. Berrios (2010) "Siamo di fronte ad una situazione&lt;br /&gt;paradossale in cui si chiede ai clinici di accettare un cambiamento radicale&lt;br /&gt;nel modo di sviluppare il loro lavoro (es.: abbandonare i dettami della propria&lt;br /&gt;esperienza per seguire quelli meramente statistici quindi impersonali) quando&lt;br /&gt;in realtà, l'attuale base delle evidenze non sono altro che quello che dicono&lt;br /&gt;gli statistici, i teorici, i dirigenti, le aziende (come l'Istituto Cochrane)&lt;br /&gt;ed i finanziatori capitalisti che sono precisamente quelli che dicono dove si&lt;br /&gt;“investe il denaro” .&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Di conseguenza, esprimiamo il nostro sostegno a un modello sanitario, dove la&lt;br /&gt;parola sia un valore da promuovere e dove ogni paziente sia considerato nella&lt;br /&gt;sua particolarità. La difesa della dimensione soggettiva implica una fiducia in&lt;br /&gt;ciò che ognuno mette in gioco per affrontare ciò che a lui stesso si rivela&lt;br /&gt;insopportabile, estraneo a se stesso, ma tuttavia familiare. Esprimiamo il&lt;br /&gt;nostro rifiuto delle politiche assistenzialiste che inseguono la sicurezza a&lt;br /&gt;scapito della libertà e dei diritti. Una politica che, sotto la maschera delle&lt;br /&gt;buone intenzioni e cercando il bene del paziente, lo riduce a un calcolo delle&lt;br /&gt;sue prestazioni, a un fattore di rischio o a un indice di vulnerabilità che&lt;br /&gt;deve essere eliminato, più o meno in maniera forzata.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per qualsiasi disciplina, l'approccio alla realtà del suo campo avviene&lt;br /&gt;attraverso una teoria. Questa conoscenza limitata non dovrebbe confondersi con&lt;br /&gt;La Verità, dato che agirebbe come ideologia o religione, dove qualsiasi&lt;br /&gt;pensiero, un evento o persino il linguaggio utilizzato, si trova al servizio&lt;br /&gt;della forzata unione tra conoscenza e verità. Ogni clinico con un certo spirito&lt;br /&gt;scientifico sa che la sua teoria è quello che Aristotele chiama un Organon,&lt;br /&gt;vale a dire, uno strumento per avvicinarsi a una realtà sempre più plurale e&lt;br /&gt;mutevole e dove le categorie riscontrate lasciano spazio alla manifestazione di&lt;br /&gt;quella diversità, permettendo un allargamento tanto teorico come pratico.&lt;br /&gt;Questa concezione si oppone all'idea di Canon nella quale: necessariamente,&lt;br /&gt;obbligatoriamente e in maniera prescrittiva le cose sono (o esistono) e devono&lt;br /&gt;essere svolte in un certo modo. Sappiamo tutti le conseguenze di questa&lt;br /&gt;posizione che va dall’orientamento normativo, al prescrittivo per poi&lt;br /&gt;finalmente diventare coercitivo. Ed è qui, in senso lato, dove il sapere&lt;br /&gt;diventa l’azione di un potere in qualità di sanzione, quello che obbedisce e&lt;br /&gt;disobbedisce questo canone. Ordinare la soggettività all’Ordine Sociale&lt;br /&gt;richiesto dai mercati. Tutto per il paziente senza paziente. Conoscenza senza&lt;br /&gt;soggetto è già un potere sul soggetto. J. Peteiro lo chiama autoritarismo&lt;br /&gt;scientifico. Per tutto questo esprimiamo la nostra opposizione alla esistenza&lt;br /&gt;di un Codice Diagnostico Unico, Obbligatorio e Universale.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Inoltre, il modello a-teorico che vanta il DSM e che ha voluto essere confuso&lt;br /&gt;con l'obiettività, ci parla della sua falla epistemologica. Basti ricordare la&lt;br /&gt;sua indefinitezza su quello che chiama “disturbo mentale”, “salute&lt;br /&gt;psicologica”. Il contenuto di questa tassonomia psichiatrica risponde molto di&lt;br /&gt;più a patti politici che a osservazioni cliniche, producendo un grave problema&lt;br /&gt;epistemologico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per quanto riguarda il metodo di classificazione DSM, sappiamo che è possibile&lt;br /&gt;classificare, ammucchiare o raggruppare molte cose, ma questo non vuol dire&lt;br /&gt;stabilire un’entità nosografica in un determinato campo. Infine, sulla stessa&lt;br /&gt;linea di cui sopra, i dati statistici utilizzati nel DSM hanno un punto di&lt;br /&gt;partenza debole: l'ambiguità dell'oggetto su cui si opera, vale a dire, il&lt;br /&gt;concetto di disturbo mentale. La statistica si presenta come una tecnica, uno&lt;br /&gt;strumento che può essere messo al servizio di molteplici cause e di ogni&lt;br /&gt;genere. Sono le persone che gestiscono gli item e i valori di base della curva&lt;br /&gt;statistica e che decidono sullo spostamento, più o meno verso i margini di ciò&lt;br /&gt;che si andrà a quantificare e interpretare più tardi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;In questo contesto di povertà e confusione concettuale, la prossima&lt;br /&gt;pubblicazione del DSM-V è una chiara minaccia: nessuno rimarrà fuori dalla&lt;br /&gt;malattia. Non rimarrà spazio per la salute, in termini di cambiamento, di&lt;br /&gt;mobilità, di complessità o di molteplicità delle forme. Tutti malati, tutti&lt;br /&gt;disturbati Qualsiasi manifestazione di disagio sarà presto trasformata in&lt;br /&gt;sintomo di un disturbo che necessita di essere medicalizzato a vita. Questo è&lt;br /&gt;il grande salto che si fa senza nessuna rete epistemologica: dalla prevenzione&lt;br /&gt;alla previsione.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Soglie diagnostiche più basse per molti disturbi esistenti e nuovi strumenti&lt;br /&gt;diagnostici che potrebbero essere estremamente comuni nella popolazione&lt;br /&gt;generale, di questo ci avverte Frances Allen, capo del gruppo di lavoro del DSM&lt;br /&gt;IV, nel suo scritto “Aprendo la scatola di Pandora”. Riferendosi ai nuovi&lt;br /&gt;disturbi che includerà il DSM-V, l'autore cita alcuni dei nuovi strumenti&lt;br /&gt;diagnostici problematici: la sindrome di rischio da psicosi (“è certamente il&lt;br /&gt;più inquietanti dei suggerimenti. Il tasso di falsi positivi sarebbe allarmante&lt;br /&gt;dal 70 al 75%"). Il disturbo misto d’ansia depressiva. Il disturbo cognitivo&lt;br /&gt;lieve (“è definito da sintomi non specificati ... la soglia è stata predisposta&lt;br /&gt;per includere un massiccio 13,5% della popolazione.") Mangiatori compulsivi. Il&lt;br /&gt;disturbo disfunzionale di personalità con disforia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Il disturbo coercitivo parafilico?. Il disturbo di ipersessualità, ecc.&lt;br /&gt;Aumenta, pertanto, il numero di disturbi e aumenta anche il campo semantico di&lt;br /&gt;molti di questi, tra cui il famoso ADHD (deficit di attenzione ed&lt;br /&gt;iperattività), in quanto la diagnosi si basa solo sulla presenza di sintomi,&lt;br /&gt;senza richiedere una disabilità e inoltre, si riduce alla metà il numero di&lt;br /&gt;sintomi necessari per gli adulti. La diagnosi di ADHD è contemplata anche in&lt;br /&gt;presenza di autismo, pertanto implicherebbe la creazione di due false sindromi&lt;br /&gt;e favorirebbe un maggiore utilizzo di stimolanti in una popolazione&lt;br /&gt;particolarmente vulnerabile.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se mettiamo insieme questa gestione statistica con l’eterogeneità dei gruppi&lt;br /&gt;di lavoro tematici, che si moltiplicano e che vanno dall’identità di genere,&lt;br /&gt;attraversando l’adattamento degli impulsi, ipersessualità, sbalzi di umore,&lt;br /&gt;ecc., Non possiamo ignorare che le classifiche internazionali pretendono una&lt;br /&gt;totale autonomia rispetto a qualsiasi quadro teorico, e si presentano prive di&lt;br /&gt;qualsiasi tipo di controllo e di rigore epistemico. Tuttavia, non crediamo che&lt;br /&gt;le classificazioni ed i trattamenti possano essere neutrali rispetto alle&lt;br /&gt;teorie eziologiche, come si pretende e allo stesso tempo essere neutrali&lt;br /&gt;rispetto alla ideologia del controllo sociale e agli interessi extra clinici.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Paul Feyerabend, nel libro “Il mito della scienza e del suo ruolo nella&lt;br /&gt;società”, ci dice: "Fondamentalmente, non vi è quasi alcuna differenza tra il&lt;br /&gt;processo che porta alla formulazione di una nuova legge scientifica e il&lt;br /&gt;processo che precede una nuova legge nella società ". A quanto pare, dice&lt;br /&gt;l'autore nel libro Addio alla ragione, che “il mondo in cui viviamo è troppo&lt;br /&gt;complesso per essere compreso sia da teorie che obbediscono a principi&lt;br /&gt;(generali) epistemologici. Gli scienziati, i politici, e chiunque cerchi di&lt;br /&gt;capire e / o influenzare il mondo, tenendo conto di questa situazione, viola&lt;br /&gt;regole universali, abusa di concetti elaborati, distorce la conoscenza già&lt;br /&gt;ottenuta e contrasta costantemente il tentativo di imporre una scienza basata&lt;br /&gt;sulle teorie dei nostri epistemologi”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Infine, vorremo attirare l'attenzione sul pericolo che rappresenta per la&lt;br /&gt;clinica della sintomatologia psicologica che i nuovi clinici siano formati&lt;br /&gt;deliberatamente nell’ignoranza della psicopatologia classica, dato che questa&lt;br /&gt;risponde alla dialettica tra teoria e clinica, tra sapere e realtà. La&lt;br /&gt;Psicopatologia Clinica non è più insegnata nelle nostre scuole o in corsi di&lt;br /&gt;formazione . Tuttavia, sono istruiti nel paradigma delle prescrizioni&lt;br /&gt;farmacologiche, una specie di prescrizione universale per tutti e per tutto che&lt;br /&gt;non si differenzia in nessun modo da un distributore automatico di etichette o&lt;br /&gt;da una scansia di farmaci. Il risultato che denunciamo è l’ignoranza delle&lt;br /&gt;fondamenta della psicopatologia, uno scotoma importante al momento di esaminare&lt;br /&gt;i pazienti e di conseguenza, una limitazione più che considerevole al momento&lt;br /&gt;di fare una diagnosi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;In quanto la conoscenza è la forma più etica che abbiamo di avvicinarci alla&lt;br /&gt;nostra realtà plurale, non deve essere un problema la coesistenza di diverse&lt;br /&gt;conoscenze sulla complessità degli esseri umani.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Proponiamo pertanto di portare a termine azioni con l’obiettivo di porre&lt;br /&gt;limite all'incremento delle classificazioni statistiche internazionali e di&lt;br /&gt;lavorare con criteri di classificazione che abbiano una solida base&lt;br /&gt;psicopatologica e, pertanto, provenienti esclusivamente dalla clinica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp; Barcellona, 14 aprile 2011&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;stopdsm@gmail.com&lt;br /&gt;http://stopdsm.blogspot.com&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;span style="color: blue; font-family: Calibri;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: black; font-family: Times New Roman;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-5441502579997992097?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/5441502579997992097/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5441502579997992097'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5441502579997992097'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/04/manifiesto-favor-de-una-psicopatologia.html' title='MANIFIESTO A FAVOR DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA // MANIFESTE POUR UNE PSYCHOPATHOLOGIE CLINIQUE NON STATISTIQUE //  MANIFEST A FAVOR D&apos;UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA. // MANIFEST FOR A CLINICAL NON-STATISTICAL PSYCHOPATHOLOGY  // MANIFESTO POR UMA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA NÃO ESTATÍSTICA // MANIFESTO A FAVORE DI UNA PSICOPATOLOGIA CLINICA CHE NON SIA SOLO STATISTICA.'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3992868577229177219.post-5062339381010904</id><published>2011-03-19T11:59:00.000+01:00</published><updated>2011-03-19T12:05:53.471+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='SUBJETIVIDAD'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='STOP DSM'/><title type='text'>PRIMER BORRADOR // PRIMER ESBORRANY // PREMIER BROUILLON // FIRST DRAFT</title><content type='html'>&lt;div class="mtm fbGroupDoc"&gt;&lt;p&gt;Promovemos una serie de debates en diferentes países sobre la imposición del DSM como referencia única. &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;PRIMER BORRADOR PARA UN CONSENSO A FAVOR DE UNA PSICOPATOLOGÍA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Espai Freud convoca a todas las instituciones, asociaciones, colegios  profesionales, centros de la red pública y privada, y a todos los  profesionales en general, a debatir y posicionarnos a favor de un  criterio de diagnosis clínica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Aprovechando que en mayo-2013 entrará en vigor la nueva revisión del  Manual Diagnóstico y Estadístico de los Desordenes Mentales (DSM), desde  ahora y hasta esa fecha es el tiempo que se propone para llevar a cabo  acciones y organizar debates sobre dos ejes centrales:&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -Debatir sobre la utilidad clínica de una clasificación que, de  revisión en revisión, ha ido perdiendo el saber de la Psicopatología  Clásica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -Consensuar un criterio clínico sobre las sintomatologías psíquicas.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; El calendario que se propone es el siguiente:&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -De aquí al inicio del 2011 enviar a Espai Freud  (espaifreud@gmail.com) ideas y propuestas para confeccionar el escrito  definitivo de la convocatoria a los debates que se proponen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -Difundir el escrito definitivo a favor de una Psicopatología Clínica  para recabar apoyos al debate, tanto a nivel estatal como  internacional.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -Durante el primer semestre del 2011, los diferentes grupos e  instituciones que se adhieran al manifiesto nos harán llegar sus  propuestas de actos y debates, a fin de confeccionar un calendario de  actividades a la manera de lo que hicimos durante el Any Freud.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -Durante el curso 2011-2012 se llevarán a cabo los debates programados.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; -A finales del 2012 se llevará a cabo una Jornada final para exponer  lo debatido en los diferentes grupos de trabajo y encontrar un consenso  sobre los dos ejes de discusión que se proponen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Transversalmente a los dos ejes de discusión citados, os convocamos a  compartir el conocimiento clínico (logía) sobre el pathos (padecimiento  sintomático, que no enfermedad) psíquico, y si este saber clínico nos  autoriza a cuestionar la existencia de una salud psíquica, estadística o  normativa, así como la impostura clínica e intelectual del desorden,  trastorno, enfermedad mental.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Las clasificaciones internacionales ¿nos están causando más problemas que soluciones e impidiendo tratar lo posible?&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Los tratamientos ¿sólo han ser paliativos para las consecuencias de la sintomatología psíquica y no para sus causas?&lt;/p&gt; &lt;p&gt; ¿Ya nos va bien que en aras de la eficiencia se tienda -imponiéndose-  al tratamiento único (terapias tipificadas para trastornos  formateados), con el consiguiente menosprecio de las diferentes  estrategias terapéuticas y la libertad de elección de los pacientes?&lt;/p&gt; &lt;p&gt; En definitiva, os convocamos a debatir sobre si las clasificaciones y  los tratamientos pueden ser neutrales respecto a las teorías  etiológicas, como se pretende, y al mismo tiempo ser neutrales a la  ideología del control social e intereses extra clínicos.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Barcelona, a 20 de Octubre de 2010&lt;/p&gt; &lt;p&gt; ESPAI FREUD&lt;/p&gt; &lt;p&gt;espaifreud@gmail.com&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;a href="http://espaifreud.blogspot.com/" rel="nofollow" target="_blank"&gt;http://espaifreud.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;PRIMER ESBORRANY PER A UN CONSENS A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Espai Freud convoca totes les institucions, associacions, col·legis  professionals, centres de la xarxa pública i privada, i tots els  professionals en general, a debatre i posicionar-nos a favor d'un  criteri de diagnosi clínica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aprofitant que en maig-2013 entrarà en vigor la nova revisió del  Manual Diagnòstic i Estadístic dels Desordres Mentals (DSM), des d'ara i  fins a aquesta data és el temps que es proposa per dur a terme accions i  organitzar debats sobre dos eixos centrals:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Debatre sobre la utilitat clínica d'una classificació que, de  revisió en revisió, ha anat perdent el saber de la Psicopatologia  Clàssica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Consensuar un criteri clínic sobre les simptomatologies psíquiques.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El calendari que es proposa és el següent:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-D'aquí l'inici del 2011 enviar a Espai Freud (espaifreud@gmail.com)  idees i propostes per confeccionar l'escrit definitiu de la convocatòria  als debats que es proposen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Difondre l'escrit definitiu a favor d'una Psicopatologia Clínica per  demanar suports al debat, tant a nivell estatal com a internacional.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Durant el primer semestre del 2011, els diferents grups i  institucions que s'adhereixin al manifest ens faran arribar les seves  propostes d'actes i debats, a fi de confeccionar un calendari  d'activitats a la manera del que vam fer durant l'Any Freud.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Durant el curs 2011-2012 es duran a terme els debats programats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-A finals del 2012 es durà a terme una Jornada final per exposar el  debatut en els diferents grups de treball i trobar un consens sobre els  dos eixos de discussió que es proposen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Transversalment als dos eixos de discussió citats, us convoquem a  compartir el coneixement clínic (logía) sobre el pathos (patiment  simptomàtic, que no malaltia) psíquic, i si aquest saber clínic ens  autoritza a qüestionar l'existència d'una salut psíquica, estadística o  normativa, així com la impostura clínica i intel·lectual del desordre,  trastorn, malaltia mental.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les classificacions internacionals ens estan causant més problemes que solucions i impedeixen tractar el possible?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els tractaments només han ser pal·liatius per a les conseqüències de la simptomatologia psíquica i no per a les seves causes?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Ja ens va bé que en nom de l'eficiència es tendeixi -imposant-se- al  tractament únic (teràpies tipificades per a trastorns formatats), amb el  consegüent menyspreu de les diferents estratègies terapèutiques i la  llibertat d'elecció dels pacients?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En definitiva, us convoquem a debatre sobre si les classificacions i  els tractaments poden ser neutrals respecte a les teories etiològiques,  com es pretén, i alhora ser neutrals a la ideologia del control social i  interessos extra clínics.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Barcelona, 20 d'octubre de 2010&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ESPAI FREUD&lt;/p&gt; &lt;p&gt;espaifreud@gmail.com&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;a href="http://espaifreud.blogspot.com/" rel="nofollow" target="_blank"&gt;http://espaifreud.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;PREMIER BROUILLON POUR UN CONSENSUS EN FAVEUR D’UNE PSYCHOPATHOLOGIE CLINIQUE, ET NON PAS STATISTIQUE.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Espai Freud invite toutes les institutions, associations, collèges de  professionnels, centres de santé publique et privée, et à tous les  professionnels en générale, pour débattre et se déclarer en faveur d’un  critère de diagnose clinique.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;À l’occasion que le prochain mois de mai 2013 prendra effet une  nouvelle révision du Manuel Diagnostique et Statistique des Désordres  Mentaux (DSM), dès maintenant et jusqu’à cette date, nous proposons la  mise en place d’actions et l’organisation de débats autour de deux axes  principales :&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- Débattre sur l’utilité clinique d’une classification que, révision  après révision, a perdu le savoir de la psychopathologie classique&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- La mise en accord sur un critère sur la symptomatologie psychique.Le CALENDRIER que nous proposons est le suivant :&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- Dès maintenant et jusqu’au début du 2011, nous vous proposons  d’envoyer à Espai Freud (espaifreud@gmail.com) vos idées et suggestions  pour l’élaboration d’un écrit définitif pour l’appel aux débats que  doivent être proposés.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- La diffusion de l’écrit définitif en faveur d’une Psychopathologie  Clinique pour obtenir des soutiens pour le débat, autant au niveau  national que international&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- Pendant la première moitié de l’année 2011, les différents groups  et institutions qui adhéreront au manifeste nous feront parvenir ses  suggestions d’événements et discussions afin de mettre en place un  calendrier d’activités, tel que nous l’avons fait pendant l’Année Freud&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- Pendant le cours 2011-2012 auront lieu les différents débats et discussions programmés.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- A la fin du 2012 aura lieu une journée finale pour exposer ce qui a  été débattu dans les différents groupes de travail et trouver ainsi un  consensus sur les axes de discussions que l’on proposera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;De façon transversale aux axes de discussion déjà mentionnés, nous  vous invitons à partager votre connaissance clinique sur le pathos  (souffrance symptomatique, et non maladie) psychique et déterminer si ce  savoir clinique nous autorise à mettre en question l’existence d’une  santé psychique, statistique ou normative, ainsi que l’imposture  clinique et intellectuelle du désordre, trouble et maladie mentale.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les systèmes de classification internationale, nous causent-ils plus  de problèmes que solutions, en nous empêchant de traiter le possible ?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les traitements, doivent-ils être que de palliatifs pour les  conséquences de la symptomatologie psychique et non pour ses causes ?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dans l’objectif de l’efficacité, nous convient-elle cette tendance  –qui s’impose- au traitement unique (thérapies typifiés pour troubles  formatés) avec le mépris qui se dérive des différentes stratégies  thérapeutiques et la liberté de choix des patients ?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En résumé, nous vous invitons à débattre le fait de si les  classifications et les traitements peuvent être neutres vis à vis des  théories étiologiques, tel que l’on le prétend, et au même temps être  neutres à l’idéologie du control social et les intérêts extra-cliniques.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Barcelone, 20 Octobre 2010.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ESPAI FREUD&lt;/p&gt; &lt;p&gt;espaifreud@gmail.com&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;a href="http://espaifreud.blogspot.com/" rel="nofollow" target="_blank"&gt;http://espaifreud.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;FIRST DRAFT FOR A CONSENSUS  ON A  CLINICAL AND NOT STATISTICAL PSYCHOPATHOLOGY&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Espai Freud summon all institutions, private and professional  associations, public network and private centers, and all professionals  in general to debate and take up a stance for a criteria to clinical  diagnosis&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Next May 2013,a new reviewed version of the Diagnostic and  Statistical Manual of Mental Disorders ( DSM-V)  will come into effect.  From this moment until now we propose you to undertake actions and  organize events and debates on two main axes:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;   1. To debate on the clinical utility of a classification system  that, review after review, have lost its knowledge on classical  psychopathology&lt;/p&gt; &lt;p&gt;   2. To reach a clinical consensus about psychic symptomatology&lt;/p&gt; &lt;p&gt;The calendar we propose would be as follows:&lt;/p&gt; &lt;p&gt; From this date to the beginning of  2011 you can send to Espai Freud  (espaifreud@gmail.com) your ideas and proposals to elaborate a  definitive document for our call to the debate to be proposed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; To spread this definitive document for a consensus on a clinical  psychopathology, so we can obtain support for the debate, both national  and internationally&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-          During first semester of 2011 different groups and  institutions that are supporting this cause will send us their own  proposals for events and discussions, so we can build a final calendar  for activities as we did with Any Freud.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-          During 2011 and 2012  scheduled discussions and events will take place&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-          At the end of  2012 there will take place a final  conference or meeting in order to present what have been discussed  within the different work groups on both proposed axes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Along with  these two axes of discussion, we summon you to share your  clinical knowledge on psychic pathos (rather symptomatic suffering than  illness). We would also like to discuss  whether this clinical  knowledge authorizes us to question the notion of psychic health, either  statistic or normative, as well as the intellectual and clinical  imposture of the notion of disorder and mental illness.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Our current international classifications, are they causing us more  problems than solutions, preventing us from treating what is possible?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Our current treatments, should they only alleviate the effects of psychic symptoms and not their causes?&lt;/p&gt; &lt;p&gt; Are we all right with the fact that one only treatment (typified  therapies for formatted disorders) is  being imposed to the reason of  efficiency and contempt of each patient choice freedom and diversity in  therapy strategy?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;In short, we invite all of you to discuss whether the classifications  and treatments can be neutral with regards to etiological theories,  social control ideology and extra-clinical interests, as it is presumed  nowadays.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Barcelona,  20th October  2010&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ESPAI FREUD       &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;a href="http://espaifreud.blogspot.com/" rel="nofollow" target="_blank"&gt;http://espaifreud.blogspot.com/&lt;/a&gt;          &lt;/p&gt; &lt;p&gt;espaifreud@gmail.com&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3992868577229177219-5062339381010904?l=stopdsm.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://stopdsm.blogspot.com/feeds/5062339381010904/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/03/primer-borrador-primer-esborrany.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5062339381010904'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3992868577229177219/posts/default/5062339381010904'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://stopdsm.blogspot.com/2011/03/primer-borrador-primer-esborrany.html' title='PRIMER BORRADOR // PRIMER ESBORRANY // PREMIER BROUILLON // FIRST DRAFT'/><author><name>Espai Freud</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='14' src='http://3.bp.blogspot.com/_C0Vj3D08lYk/SsHwiUvOIdI/AAAAAAAAAAM/CwNhUURupBI/S220/EFOK.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
